04 de setembre 2008

Visions urbanes

Caminava de tornada a casa, el recorregut habitual amb aquell mal de cap habitual. Fets rellevants del mes d'agost, pregunten. La resposta d'una companya que em fa l'ullet no tarda en arribar-me a cau d'orella "la Carme ha pensat molt, no ha deixat de pensar". Els meus mal de cap en donen fe.

Caminava de tornada a casa, el cervell treballant encara, indagant, buscant fòrmules secretes, ballant amunt i avall, sense haver sortit d'aquelles quatre parets. Surt del ferrocarril i creua dos carrers. Una rialla sincera, espontània que evapora tots els pensaments laborals es dibuixa als seus llavis. Riu. Una visió urbana provoca aquest esclat, si tingués una càmara congelaria el moment, pensa.

Caminava de tornada a casa quan va veure un taxi i un taxista. Les finestres deixant entra la calor, la música animant els carrers i ell dins del cotxe, amb un micro a la mà, cantant, feliç. Visions urbanes, escenes espontànies que li recorden el sentit de la seva vida.

6 comentaris:

Laia ha dit...

Fixar-se en els detalls que ens envolten fa que cada dia, malgrat la possible monotonia, sigui diferent ^^

Jesús M. Tibau ha dit...

la vida és plena de moments fugaços que cal aprendre a captar

Gatot ha dit...

veus, carme? no sóc l'únic que canta a la feina!!!! :D
petons i llepades entonades!

Malka ha dit...

És que la vida no és més que aquests moments. Fés-me cas...incrèdula!!!Muaks!T'estimu sister!

Joana ha dit...

I obrir bé els ulls perquè no se'ns escapi res...

Carme ha dit...

Somiadora, a més a més també col·lecciones moments... Així es nota la diferència entre els uns i els altres, mirant-los bé.

comparteix amb...