09 de setembre 2008

Incerteses

- No tindré por del que pugui passar. - Va pensar aquella nit.
Al tornar a adormir-se s'abraçà ben fort a la olor que ell havia deixat després de marxar. Era un dia gris, un dia decisiu o un dia on les decisions romandrien en la incertesa del desconegut. Realitats punyents, deia ell, fuetajades que arranquen la pell als somnis... Però els somnis sempre seran somnis, deia ella. I les realitats moldejables. Som lliures, sempre ho serem. Presons efímeres, tangibles o no, presons de vides quotidianes o de moments inesperats, però al cap i a la fi, lliures de viure-ho com vulguem. Amb un somriure o amb resignació. Amb desesperança o amb les ales de qui sap que tot temps millor arribarà.
- No tinc por. Estem junts. I això és el que més m'importa. - Va xiuxiuejar-li a cau d'orella. El vent li portaria les seves paraules, n'estava segura.

3 comentaris:

Malka ha dit...

L'escrit és preciós, però molt trist, i entre tu i en David em féu por. Truca!

Príncep de les milotxes ha dit...

Quin final més bell i melangiós! La literatura pot afaiçonar la realitat. Que les paraules i les fulles seques de la tardor li facen memòria d'on és el vertader amor; que aquest s'amaga sota les humils lletres d'una princesa real i no imaginària. Estem al teu costat escriptora. Potser la Malka en sap alguna cosa més que jo no en sé; però em refie de les ballarines; el meu germà ho és també. Vaig a deixar-te al meu blog una música que es diu Simple life de The V.I.P. Club perquè t'animes i escrigues coses tan precioses i visques l'harmonia de l'Univers.
Petonets Carme...

Carme ha dit...

Jo mtambé crec que la literatura pot inventar la vida i que ajuda a dirigir-la cap on la volem. És una història preciosa amb aquest punt de melangia que et deixa una mic a opendent i penjat d'ella, de la història, de la nois...

comparteix amb...