14 de setembre 2008

Com el primer dia d'escola

Aquell matí s'aixecà ben d'hora. Com si tornés a tenir deu anys i fos el primer dia d'escola.

Estava un xic nerviós i mandrós a l'hora. La seva vida començava una nova etapa que s'allargaria durant l'any escolar i un xic més; s'hauria d'aixecar una mica més d'hora, podria esmorzar amb la persona que estimava, marxarien junts de casa i es trobarien abans de tornar.

Aquell primer matí, s'havia despertat amb son, per què negar-ho? Però amb aquell formigueig a la boca de l'estòmac de qui agafa el tren il·lusionat, amb aquella lleugera barreja dels nervis del primer dia d'escola i la mandra d'haver de començar.

2 comentaris:

^____^ ha dit...

i crec que tots els mestres tenim aquesta sensació abans de fer classe....

en veu baixa ha dit...

Jo tinc la sort de començar curs cada any de la meua vida, i sempre és igual: les formigues del neguit rondant per la panxa :-)

comparteix amb...