03 de setembre 2008

coral romput... de poetes

(4)

Hi ha poetes que quan es disposen a escriure
posen damunt la taula el cendrer, les tisores,
el tinter, el secant i moltes coses més.
Calculen les distàncies des del cap al paper.
Discretament assagen poc després el posat.
Darrerament escriuren, i escriuen coses pulcres,
potser renaixentistes, perfectament inútils,
sense les quals els hòmens treballen, amen, moren.
Hi ha poetes que, quan escriuen, en un lloc
deixen cor i rellotge - molesta el seu tic-tac
de corcó que rosega la pobra fusta humana -;
s'asseguren abans que dormen els seus fills
i dorm la seua dona, i aleshores es trauen els versos
com si fossen fotos duna "vedette"
- cada vers té una imbècil vanitat de "vedett" -
i consideren, greus, cadascun dels seus béns.

de Vicent Andrés Estellés

2 comentaris:

Carme ha dit...

Vicent Andrés Estellés, sempre genial!

Malka ha dit...

Genial i ben cert!Bon dia!

comparteix amb...