24 de setembre 2008

Peixos

Aquella nit va somiar que nadava entre peixos de tota mena i de tots els colors. Grans i petits, rodons, quadrats, amb trompetes, a ratlles, vermells, negres, blancs i grocs, amistosos o ensenyant les dens, com serps i tortugues marines, petits taurons que dansaven al seu costat...

Tota una vida que se li mostrava per primer cop davant seu, bonica, captivadora, encisadora. Tota una vida que podia fer seva, només s'havia de llençar a l'aigua, confiat i amb seguretat.

Es va despertar. Va obrir els ulls i estava a la seva habitació immersa en un gris pàlid. S'aixecà lentament, i mirà sobre l'escriptori... a la matinada, abans d'evaporar-se com el millor dels perfums, li havia deixat una flor i unes paraules:
Nadie ve una flor, realmente. Es tan pequeña que lleva tiempo y no lo tenemos.
Ver lleva tiempo, como tener un amigo lleva tiempo. - Georgia O'Keeffe

Flors, peixos, els traçats de la seva lletra, la veïna que es despertava, el pentinat nou de la seva secretària, l'espuma del cafè amb llet... Tota la seva vida estava plena de peixos de colors que mai aprecià. Aquell matí es dedicà a caminar i observar, retrobant-se amb el seu nen interior, recuperant el temps perdut.

3 comentaris:

Malka ha dit...

Que certa aquesta frase!Que bonic aquest text. Aprofita el viatge per retrobar-te amb el teu nen interior, amb els teus peixos de colors...

yuna ha dit...

Doncs neda entre els peixos de colors que t'ha donat la vida... i segur que encara en queden molts per conèixer :)

un petonet!

Joana ha dit...

I pots nedar contracorrent i veue els peixos que neden de cara...

comparteix amb...