18 de setembre 2008

Nerviosisme

Estic nerviosa.
Aquesta nit he somiat que sortia molt, massa tard de la feina, i quasi era una utopia agafar l'avió.
M'he despertat i m'he vist a casa, sota l'escalfor del nòrdic i del meu somiador. L'he abraçat, ben fort. He intentat tornar a dormir, sense èxit.
L'estòmac té vida pròpia.
Decididament, estic nerviosa. I crec que els propers dies viuré amb aquest nerviosisme, fins arribar a Koh Tao, Tailàndia. On la meva germana m'espera.

3 comentaris:

Carme ha dit...

Bé, aquest és un nerviosisme il·lusionat, que potse r fins i tot val la pena viure. Espero que tinguis un molt bon viatge, Carme. T'esperarem, aquí. Una abraçada.

Laia ha dit...

Tailàndia! caram! passa-ho molt bé! Els nervis, quan afecten a l'estómac sempre fan la punyeta. Però no et preocupis, ja passarà! un petó!

^____^ ha dit...

Tailandia? boon viatge!!!!segur que podràs fer unes fotos impressionants :) i provar menjar diferent.... estira ses cames a l'avió!

comparteix amb...