30 de setembre 2008

Hi havia una vegada... Histories de nens

Hi havia una vegada una nena que s'amagava sota el llit.
Hi havia una vegada un nen que va construir murs al seu voltant i era incapas de saltar-los.
Hi havia una vegada una nena que va deixar de plorar i a partir d'aquell moment no hi hagueren mes llagrimes als seus ulls.

Moments que ens marquen, moments que no podem oblidar, escenes que revivim agafats a les potes d'aquell llit, amb les llagrimes als ulls; o intentant construir tunels per sortir dels propis murs, sense adonar-nos-en que de nit tornem a deixar-hi la sorra que n'hem tret. Llagrimes seques, oblidades, perdudes en els moments mes durs que mai hem viscut.

Paraules que desapareixen en el temps, imatges que s'esborren, sensacions amargues que perduren. Mirades fredes que es queden anclades en un instant del temps, fins que arriba el dia en que una pluja i un vent fort les arranca del seu bastio.

Hi havia una vegada tres nens que s'agafaven de la ma i caminaven somrient de nou a la seva infantesa. On podrien seguir jugant fins a tornar a neixer, sense preocupar-se dels crits embriagats, dels pares amagats, del dolor de les perdues.

Hi havia una vegada...

7 comentaris:

^____^ ha dit...

i quantes marques de caràcter tenim a causa de moments com aquests?.. me sembla que molts...

Jesús M. Tibau ha dit...

sempre hi ha alguna cosa que ens fa por i ens persegeuix, als adults també

Malka ha dit...

eeeeeeeei! Aquests nens em sonen...
A una la vull abraçar aviat, quan arribes?

Malka ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Ninôkh ha dit...

Que bonic que és viure quan tot és nou, i no hi ha aquell "què hagués passat si" que retorna a la nostra memòria, com un rellotge, cada cert temps, per recordar-nos que ja ha passat el temps...

Molt maco el nou disseny del blog! (Ara feia dies que no passava....)

yuna ha dit...

I el millor de tot això és que hi poden haver tants "hi havia una vegada" com una mateixa vulgui...

Ja has arribat, oi? :) doncs aviam si ens coneixem aviat! ;) segur que ha anat genial el viatge, la tornada i tot plegat... un petó, maca!

Martha! ha dit...

ve ha canviat una micona! feia temps que no tombava x aqui..
cert., molt cert el que dius.. i bonic, també molt bonic.
petons

comparteix amb...