Salta al contingut principal

Frases i locucions d’aquesta terra on somio (1) - “A”: no prenguis pas la a per la b, tu ara!

Escena I

En una botiga d’aquelles de gran ciutat, plena de modernitat i noves tèniques, a l’última moda dels grans dissenyadors, una parella, d’aquelles de tota la vida però això sí, amb un cert poder adquisitiu que no tothom gaudeix, decideix comprar-hi uns mobles per redecorar un dels espais de casa seva. En el moment de pagar:

- Voldran pagar “a plaços”, o …?
- Els diners - l’interromp el senyor -, a casa nostra, hi són a doll. Serà millor a la bestreta, gràcies.

Davant la mirada indecisa del venedor, la senyora s’explica i li ve a dir que prefreixen pagar-ho tot anticipadament, ja que problemes de diners no en tenen pas, els tenen abundosament.

Escena II

A tot estirar deuen ser quarts de tres de la matinada, l’alcohol inunda l’ambient entre les copes que s’omplen en un bar de nit:

- Jaume, ja sé que aquesta nit vas de bòlit, però fes-me un favor i estigues a l’aguait. Sembla que aquest parell del final de la barra van a mal borràs i això pot acabar com el rosari de l’aurora!

A contracor, sembla que el tal Jaume se’ls va mirant ara i adès, quan de sobte se sent un cop sec de vidre trencat. El més gros dels dos que se les tenen, comença a donar empentes i cops a tort i a dret; el més jove, aquell mateix que és el cavaller davant l’estimada, es queda a redós i s’arronsa el melic. Quan el més gros el busca es troba amb en Jaume davant seu, que ja està ben cansat de les tonteries que l’alcohol propicia. Per ell és arribar i moldre i, amb una sola mirada, aquell tant gros se’n va sense dir ni ase ni bèstia.

El més jovenet, surt a pleret, mirant a un costat i a l’altre i quan se n’adona que si es queda allà haurà d’afluixar la mosca per tots els desperfectes ocasionats, surt a corre-cuita del bar, deixant que l’estimada busqui aquesta nit una altre ànima amb qui compratir penes i desgràcies.

Prendre la "a" per la "b": prendre una cosa per l'altra - a doll: abundosament - a la bestreta: anticipadament - a tot estirar: com a molt - anar de bòlit: atrafegar-se – a l’aguait: vigilant - anar a mal borràs: anar de mal en pitjor – acabar com el rosari de l’aurora: acabar malament, no arribar a bon fi – a contracor: sense tenir-ne ganes – ara i adès: sovint – a tort i a dret: sense parar-hi atenció – a redós: protegit físicament – arronsar-se el melic: acovardir-se – arribar i moldre: enllestir – anar-se’n sense dir ni ase ni bèstia: anar-se’n sense dir res – a pleret: lentament, sense pressa – afluixar la mosca: pagar a desgrat – a corre-cuita: precipitadament

Comentaris

Sergi ha dit…
Carai, és com un manual, això. A mi també m'agraden molt les frases fetes i locucions, en faig servir tot sovint, i de vegades me'n surten d'aquelles que estan totalment en desús, i em fa gràcia. Hi ha un diccionari de frases fetes, de la... Joana Raspall, crec, no sé si és el llibre que consultes. Moltes no les havia sentit mai, és clar, però com que són gracioses, sempre es queden. Ara, com les expliques en altres idiomes... impossible.

Per cert, el jove hauria marxat del local amb la cua entre cames, oi?
Carme Fortià ha dit…
Doncs sí que segurament ho hauria fet! Gràcies Xexu, prenc nota del diccionari!
Anònim ha dit…
M'encanta que algú s'interessi per les nostres frases fets. Hi ha molta gent que no les coneix. Però he de dir-te qe fins i tot els que les coenixem, a vegades oblidem d'utilitzar-les. És una pena oblidar aquesta riquesa, aquest tresor com tu dius. Gràcies per recordar-nos-en tantes en tant poca estona. Molt ben trobats els textos.
Pensaré en tu quan se me n'acudeixi alguna.

Dius que no ets cap ecperta, però de frases fetes en saps un niu.

Carme
Carme Fortià ha dit…
No les sabia pas totes aquestes frases! La majoria les he recuperades o recordades a través d'aquell manual de nivell D de català.
Aniré publicant diferents escenes amb frases, així que si finalment en recordes alguna, ja saps on trobar-me!

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...