30 de setembre 2007

Demà passat

Estem sopant pa amb tomata i embutit. És un pa d'aquells d'abans, fet amb farina, llevadura, sal i alguna cosa més (suposo), però sobretot fet amb el temps just i necessari perquè quedi tou i esponjós, però no massa flonjo. És un d'aquells pans que ja no es troben a les fleques industrialitzades d'avui en dia, és un d'aquells pans que arriben a casa sortits del forn, una prova més per constatar la qualitat de la farina que es produeix.

Estem sopant els dos sols, uns ulls d'infant que devoren el pa i jo:

- Demà passat està ben dit?
- Sí, demà passat és correcte, i serà el diumenge, el teu aniversari. Per què?
- Em sona "raro". Perquè... "passat" és una cosa que ja ha passat, no? Que ja no hi és, no? (no puc evitar somriure)
- Si, és cert.
- I doncs, per què es diu demà passat? Es "raro"...

A vegades em quedo sense respostes, puc intentar improvitzar i explicar-li alguna cosa similar a que un cop el dia de demà ja hagi passat, serà dema passat, que per això es diu així (improvitzacions que potser res a veure tenen amb la realitat). Però certament és ben curiós, que una paraula que denota futur, contingui la paraula passat en ella mateixa.

3 comentaris:

caterina ha dit...

És increíble la de coses curioses que hi ha i no ens adonem. Aquesta és una d'elles.
He vist les fotos del flickr i n'hi ha de precioses com la de la papallona, la pluja al pati o la dels dos camins en blanc i negre. Segurament ja deus estar cansada de que t'ho diguin però tens uns ulls preciosos i molt vius! ;D

Carme Rosanas ha dit...

A mi també m'agrada buscar les contradiccions i misteris de les paraules.

Carme

Roc Sang ha dit...

Ostres, els més joves pensen més que els que ens fem vells. I aquest xiquet em fa reflexionar. Té raó. Passar és succeir, esdevenir-se; és a dir, que demà passat serà quan el dia ja s'hagi consumit i en vindrà un altre. Però això no treu el joc de paraules on "demà" és futur i "passat" es refereix a una anterioritat (que encara no hem viscut).

comparteix amb...