19 de setembre 2007

Jo vull ser rei

Penso, recordo, imagino.

Somiava tants futurs!

Volia ser cambrera i em vaig passar temporades d'estiu darrera una barra en un bar de platja.

Volia ser ballarina - de les modernes com la Malka -, investigadora criminalista, doctora o infermera; vaig deixar que aquests somnis els complissin d'altres per gaudir de les emocions a casa estant, davant d'escenes que sempre em treuen un somriure (Anatomía de Grey, Honey, ...).

Volia ser veterinària i avui, quan vaig a una clínica i tinc un animal al davant, no sóc jo la de la bata verda. Jo sóc la que es mira la Tana, gata negra, amb empatia i amor...

Volia ser professora i avui preparo les classes del grup de primer d'alemany que faré els divendres a la tarda.

Volia ser dependenta i no sóc capaç de contar a quants clients he atès.

Volia ser bibliotecària i creava la meva pròpia biblioteca amb tots els llibres que el meu pare deia que devorava.

Alguns dels futurs que somiava van ser dolces i amargues realitats, d'altres han caigut en els records de la nena que vaig ser i que m'ha fet ser com sóc.

I ara veig els més petits, somiant en futurs com ho vaig fer jo: "papa, és molt difícil fer arts? Jo vull dibuixar còmics, com en Macizo!". I no puc evitar somriure i pensar en que tot és possible i en que els somnis innocents dels més petits, sovint poden convertir-se en dolces realitats.


De somnis d'avui:

No fa gaire el meu cap em va preguntar:
- Tu què n'esperes del futur?
(naturalment es referia al futur laboral i quina era la carrera professional per la qual volia lluitar, però davant de preguntes ambigües m'agraden les respostes menys esperades)
- Jo? Viure i ser feliç.

I això és el que faig, viure i ser feliç.

1 comentari:

en veu baixa ha dit...

Viure i ser feliç és el millor propòsit de vida, l'únic pel qual val la pena realment lluitar.

comparteix amb...