Passa al contingut principal

De somiadors que fan de les realitats moments dolços i amens: Col·lecció de moments i No em diguis que és un somni

Sabeu? Una de les coses que he après en els "quatre dies" que porto de blocaire és que et dins la catosfera hi ha grans tresors amagats.

De sobte llegeixes una història que et transporta a temps passats, les persones la comenten i coneixes més universos encara, i coneixes somnis i realitats d'altres dones blocaires que et fan navegar entre aigües profundes, coneixen móns similars i diferents als d'una servidora.

Fa poc preguntava per la valentia d'un infant per començar a parlar amb un rostre desconegut que es gronxava ple d'il·lusió, i a través de pàgines i pàgines he tornat a ser valenta (ni que sigui dins l'anonimat que internet ens brinda) i he conegut un parell de tresors que m'agradaria compratir amb vosaltres:

Col·lecció de moments

Ella és l'altra Carme, i sense cap mena de dubte els seus contes, poesies, comentaris, les seves paraules us faran conèixer les realitats que va construint dia a dia:

http://cat.bloctum.com/carmerosanas


No em diguis que és un somni

Una al·lota que somia i ens deixa un rastre de relats i contes que ens fan somiar!

http://cat.bloctum.com/mallorquina/

Espero que us agradin!

Etiquetes

Labels:

Comentaris

Anònim ha dit…
Ei! Doncs si que és una sorpresa! Molts gràcies per parlar del meu blog, també m'agrada que em possi a prop de na Caterina, amb qui m'hi trobo molt de gust. I encara més que m'incloguis a la llista de somiadors. És com si m'haguessin donat per fi el títol oficial de somiadora. Tant de temps fent pràctiques i ara ja em sembla que sigui una professional del tema. Una abraçada.
Carme
25 de setembre del 2007, a les 10:25
Anònim ha dit…
Gràcies per la referència, Carme! Per a mi també és tot un honor compartir escrits, sentiments, dubtes i opinions com sou vosaltres dues. Diuen que les persones que somien són les que poden canviar el curs dels aconteixements i de la història. Com diu Paulo Coelho:
"Mai renunciis d'un somni. Només tracta de veure les senyals que et duen cap a ell."
Una abraçada a les dues! ;D
25 de setembre del 2007, a les 11:42
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a...
3 comentaris
Read more »

La sirena i el trapezista

L'illa de gel i foc, en diuen alguns, l'illa de lava, neu i fred glaciar. Desèrtica tret de les comptades ciutats on els humans s'aventuren a habitar, tot i la perillositat amenaçadora de plaques tectòniques que periòdicament fan remoure els pilars dels seus somnis. Excursionistes i esportistes amants dels racons inhòspits cerquen en les rutes per aquells indrets de dies curts i nits eternes, o nits curtes i dies eterns, un espai on trobar la màgia vital que encendrà l'espurna de les seves vides. Recorren carreteres buides que serpentegen pels espais desèrtics i glaçats, on un circ ambulant ha trobat una llar pel seu espectacle més tendrament macabre... Els pallassos anuncien davant de dos alpinistes italians el seu millor número de l'hivern nocturn: una sirena expulsada del mar que lluny de mutar la seva cua en dues cames que li permetin caminar i enamorar aquells ulls mediterranis, aleteja fortament sota el gel, esperant inútilment trobar una escletxa en la pista ...
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.
Publica un comentari a l'entrada
Read more »