19 de setembre 2007

No m'ha tocat!


Aquest any estava decidida, havia fet el pas més important. Tants anys han calgut per arribar a decidir-me, tantes excuses en va.

I tot per què? Un cop arribat el moment de la veritat, la sort no m'acompanya i el meu número del sorteig no és el premiat.

Finalment li havia donat prioritat (la cosa ja començava a ser una mica urgent per a la meva pròpia credibilitat), laboralment favorable, les ganes no en faltaven i el temps... De temps mai no n'hi ha però si no el busquem sota les pedres no anirem mai enlloc.

Però el destí és capriciós i els números de la rifa no han estat pas els meus: ni a Sants, ni a Drassanes ni a Granollers. M'hauré d'esperar a les llistes d'espera o a les vacants de reserva, potser aquí aquella "flor al cul" que teníem quan vivíem a Barcelona torni...

I si ni amb aquestes es compleixen les bones intencions i els bons propòsits d'any nou (o de curs nou, que a vegades ve a ser el mateix), i a pesar d'haver-me decidit, les Escoles Oficials de Catalunya no em volen en les seves classes d'anglès, haurem de recòrrer a algun altre mètode, no creieu?

Sigui com sigui, no em penso rendir, ara no, que ja m'havia decidit!

(pd: i que consti que no en tinc ni idea de què vol dir la Mafalda amb la seva frase sentencial!)

3 comentaris:

Alex ha dit...

"I tot el que m'han d'ensenyar al cole ja hi cabrà aquí dins?"

Fantàstica Mafalda, com sempre...

Carme Fortià ha dit...

Doncs sí que és fantàstica! Gràcies Àlex per la traducció!

David Montilla ha dit...

Em sap greu...

comparteix amb...