Salta al contingut principal

De somiadors que fan de les realitats moments dolços i amens: El submarí terrestre

El Submarí Terrestre, com diu ell mateix, és un lloc per a la profunditat superficial. Sento com si les paraules sobressin, o com si no arribessin a ser tant màgiques com per retenir l'esperit dels seus relats en un petit i humil comentari.


No només són paraules, són imatges, cops de vent, entonacions, temps passats, tot això amb forma de lletres rere lletres. Un somiador que ja no puc evitar anar llegint i esperar, amb entusiasme, les novetats que ens brindarà!
Labels:

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
Doncs un blog més a visitar. Gràcies per presentar-lo.
M'agrada.

carme
30 de setembre del 2007, a les 18:02
Anònim ha dit…
Ostres! Acabo d'entrar i he llegit aquest post i, francament, no sé què dir. Bé, sí, que les cobertes i recontracobertes d'aquest submarí estan obertes a tothom, però, en especial, a aquelles persones (Carme Fortià al capdavant) que aprecien les paraules, que no tenen cap inconvenient en detallar els sentiments que se'ls hi presenten al cap del dia, que no els hi fa por mirar la realitat amb ulls d'infant que tots som... Una abraçada! I consti que l'emoció de llegir això ningú no me la treurà per anys que passin!
30 de setembre del 2007, a les 18:33
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

Colors

15 comentaris
Read more »

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...
6 comentaris
Read more »