Quan estava exiliada de Girona havia estat "des de la ciutat dels fums", però el temps va portar noves il·lusions i projectes (des d'una ciutat de comarques estant), i finalment els somnis han esdevingut una dolça realitat.
Sempre m'ha encisat el món de les paraules i els miratges: escrits, fotografies, cançons... Però mai fins ara havia decidit que no s'omplissin de pols dins d'un calaix tancat en pany i clau (o en l'oblit d'un disc dur que s'ha fet petit), fins ara, que veuran la llum que les vostres mirades els vulguin dedicar.
Entre somnis i realitats hi ha paraules, imatges, reflexions, melodies, utopies, il·lusions... Hi ha tot un món que se’ns alça, fent que el dia a dia no caigui en la rutina de l’oblit.
Comentaris
He vist que escrius en diferents idiomes. Bé. Jo faig el mateix. Jo penso que, quan escrius amb el cor, tant se val en quin idioma surtin les paraules. I pel que veig, escrius amb el cor.
He llegit el teu comentari, moltes gràcies per animar-te a deixar-lo(no tothom ho fa).
Tens un blog molt interessant; m'ha agradat molt com escrius i plasmes els teus pensaments, les teves il.lusions. En fi, que si el temps ho permet, espero anar-lo seguint! Veig que tot just acabes de començar, així que pel que necessitis, ja ho saps!
Felicitats!
I gràcies a tothom pels diferents comentaris que m'aneu deixant, animen a seguir endavant.
Que el somnis
despertin amb
ulls de realitat i
que dormin en el
coixí dels impossibles...
Remo amb la barca
dels sentiments
per arribar a la
teva platja...
salut, onatge.