14 de novembre 2008

Una crep de xocolata (o Nutella!)

Desitjos que es compleixen...

Una crep de xocolata

Era una tarda de juliol quan vaig seure per últim lloc a aquella cafeteria. Una bona amiga, un bon cafè i les ànsies reprimides de menjar-me una d'aquelles creps. Mesos després, uns quatre mesos i escaig després, he decidit caure en la tentació. Encara no puc creure com no ho he fet abans... Aquesta tarda ha arribat el moment, el precís i deliciós instant en què la dolçor de la nutella i els demés ingredients que participaven a la festa s'han desfet dins del meu paladar, provocant sensacions indescriptibles.

Però ho he fet bé, ho he fet de la millor manera possible. Què és el que s'ha de fer amb un vici com aquest? Buscar-se un còmplice ben proper. Algú que vulgui tornar-hi ben aviat i oblidar així tot sentiment de culpabilitat pels quilos perduts. I el meu príncep ha devorat la crep, mirant-me dolçament, a punt d'intentar robar-me'n un tros més de la meva. Lluita ferotge entre rialles i mirades enxocolatades.

1 comentari:

Malketa ha dit...

Me n'has parlat tant d'aquesta crepe que jo també vull provar-la!!!! Quan vingui per Nadal, t'invito a menjar-ne una, les 2 soles. Per cert, a veure què m'envies, potser m'ho guardo i m'ho poso per venir a casa teva.JAJJAAJA!I a veure si et fas seguidora del meu blog, que només en tinc un i està molt trist tot solet!MUAKAS!!!

comparteix amb...