20 de novembre 2008

Detonants

De sobte s'ha apropat a la meva taula, aturant-se a parlar amb la veïna del costat, i les imatges d'un somni passat han començat a ballar davant meu, tornant-se tant nítides... les paraules han resultat sonores, clares, precises i concises, tant que podia arribar a notar com les emocions viscudes en les imatges oníriques creixien de nou prop del cor, on s'amaguen quan no hi ha temps per escoltar-les.


Volia..., volia escanyar-la, odiar-la, escridassar-la. N'estava completament farta de les actituds de nena malcriada i bona cara o mala cara segons el dia. Ràbia, ràbia per tota l'energia negativa i els peròs i els nos que em contaminaven el dia a dia, fent amagar el sol. I aquell dia em prometia a mi mateixa perdre el control, poder dir les paraules que tants cops es quedaven amagades sota les bones aparences, poder expressar les opinions, sinceres i punyents, poder posicionar-me i demanar solucions. Em prometia a mi mateixa permetre'm perdre el control, per què m'ho devia.

I aquell somni quedà soterrat, oblidat, esperant l'oportunitat per permetre's petits luxes, això sí, acompanyats de bones paraules. Fins que ell s'ha apropat a la seva taula, per aturar-se a parlar amb la veïna del costat, i sense saber-ho ha activat el detonador.

tic - tac - tic - tac

El so es perd en el tecleig de mirades perdudes en un horitzó infinit.

3 comentaris:

yuna ha dit...

Aquests sentiments que es queden a dins, no fan més que crear una pilota enorme... que un dia... explotarà! A vegades va bé deixar les coses de mica en mica...

petó*

Super Coco ha dit...

A veure,

Jo estic a favor del aborto selectivo no importa en que mes de la gestación de la persona si es debido a malformaciones, esta esta mas mal formá que yo que se, abortala, aunque este en el mes 333 de su gestación antes de llegar a persona.

Gatot ha dit...

aquest post l'haurien de llegir -o no- aquells que diuen: "... a les dones no hi ha qui les entengui..."
:)
petons i llepades entenedores!

comparteix amb...