13 de novembre 2008

La tanda o qui és l'últim

Va decidir col·locar un dispensador de números davant de l'entrada del seu petit despatx. De fet, no va ser una decisió seva. Els mateixos treballadors de la seva empresa van fer-li aquell regal sorpresa pel seu aniversari. Quina bona idea! Va pensar. Potser serà el millor, que em demanin hora i no hagi d'esperar fent cues quilomètriques davant la meva porta.

Els seus treballadors s'anaven preguntant recíprocament, qui és l'últim? Qui dóna la tanda? Certament, havia fet venir el xicot de manteniment per col·locar aquell dispensador. Però no hi tenia números, no hi tenia temps. Era una llàstima, una bona idea però incapaç de crear aquells moments necessaris per escoltar-se la seva pròpia gent.

3 comentaris:

Malketa ha dit...

Boníssim el dibuix! I el text, per suposat!

Super Coco ha dit...

Incapaça de crear els moments necesaris per escoltar la seva propia gent. Jo tia ke chungo de verdad. Aixo es casi com dir que era incapaç de sentir o de pensar, estava mor per dins.

Jesús M. Tibau ha dit...

Qui és incapaç d'escoltar perd l'oportunitat de trobar molts tresors

comparteix amb...