18 de novembre 2008

Entre la grisor dels marrons

Avui sento fred. Sento el gris que avança lentament per la meva sang, que se'm devora a poc a poc. Incapaç de veure el sol, de sentir l'escalfor artificial de la calefacció encesa, reviso imatges antigues.

I podria dir que em sento així. Entre la grisor, l'aigua enfangada de les pluges del mes i de la contaminació evocada de la societat actual, entre els rascacels que senyalen ben amunt, i un blau que s'intueix de rerefons, molt molt al fons...

La primera imatge de Bangkok

3 comentaris:

Núria ha dit...

Carme,
Et sents oposada al temps que ha fet a l'Empordà, un dia clar, lluminós que convidava a sortir i gaudir amb il·lusió la natura. Et desitjo que demà i la setmana que començarem sigui plena de moments de sol i il·lusions.

Malketa ha dit...

Els éssers de llum com tu (ja saps que ho penso) també poden tenir dies grisos. Però serveixen per escollir la llum i per adonar-se que aquesta, sempre, sempre, predomina per sobre de la foscor. Els oposats són necessaris per apreciar allò que tenim. Per sort, els estats són passatgers, com els dies de sol i pluja. MUAKS!!!

Super Coco ha dit...

No se si ets de llum o de foscor, pero un dia amb tu ens ilumina a tots. Dues cosetes mes, es ben conegut que els oposats s'atreuen i la segona, records al teu marit.

comparteix amb...