04 de novembre 2008

Oblits de sants

Cada any oblidava aquest dia. Cada any rondinaves.

Ara, cada any recordo els teus renecs i somric quan s'acosta el dia. Recordant la teva veu, els teus renecs, la teva mirada dolça incapaç de recriminar-me massa durament.

Ara sé que estàs ben acompanyat, com aquella primavera (o era tardor) a la terrassa de casa. Ara et recordo i et penso i...

...felicitats papa...

A la terrassa de casa

2 comentaris:

Isadora ha dit...

I a mi que em deia meuca...T'en recordes? I es pixava de riure el tío! Un record per somriure...

Isadora ha dit...

Escolta, ja saps que sóc una capritxosa però jo també vull una campaneta d'aquestes tan boniques!!!!!!!!!!Ja tens totes les meves dades!

comparteix amb...