Passa al contingut principal

Una àguila a les mans

Últimament somio molt. Va pensar. Diuen que sempre somiem, però que no sempre recordem els nostres somnis. També hi ha qui diu, que els somnis tenen les seves veritats amagades rere d'ells. Veritats, interpretacions, significats ocults o males jugades del subconscient. Vés a saber!
Aquesta nit m'he despertat recordant una escena del meu somni. Com un lleuger curtmetratge de durada escassa i intensa. Em veia a mi mateixa, caminant per un sender tancat però obert al bosc; com si fos una cova boscosa oberta als capricis del cel. Era fosc, o potser eren les branques dels arbres que no hi deixaven passar la llum, era fosc i caminava, endavant, amb alguna persona de rostre indesxifrable al meu costat. Duia una mena de ceptre a la mà dreta, el braç mig arronsat, el ceptre vertical, la mirada endavant.
I de sobte arribava una àguila, restant sobre la meva mà dreta, dalt del ceptre, tranquil·la, com si esperés alguna senyal per part meva, com si em conegués. I tornava a marxar per tornar al meu costat poc després. I jo la mirava, i no entenia res.

I ella la mirava, atònita, en mig del somni de boscos tancats i àguiles a les mans, rostres ocults i significats perduts. Somnis, somnis que la feien despertar entre intrigada i tranquil·la, en pau.


Comentaris

Unknown ha dit…
Un somni ple de la majestuositat de l'àliga. Una intriga segurament tant plena de bellesa com de literatura.
Unknown ha dit…
Qui diu el que és la realitat? El somni, el dia a dia? Aquest somni diu molt de tu. A mi em diu molt de tu. Saps que les campanetes a les cases i als blogs espanten les males energies?jeje
Super Coco ha dit…
Home, diuen que es durant el somni que el cervell resol els problemas que no pot resoldre o comprendre al cap del dia. també hi ha gent que diu que els somnis tenen significat ocult, si haguesis somiat amb un aliga amb una serp al vec t'hauria dit "funda mejico", pero no es el cas. Segons diuen, somiar amb un aliga posada a sobre teu vol dir que aconseguiras els teus desitjos i ambicions; Sostener un cetro, significa un ascenso o un puesto honorable. Osease, que al parecer te van a dar ese ascenso soñado, y eso que no nos havias comentado nada.
Carme Fortià ha dit…
Carai super coco!!! Quines interpretacions! Doncs si això ha de significar seguir amb l'estrés del dia a dia, què vols que et digui... els regalo el ceptre!
Unknown ha dit…
Vull una campaneta!!!!
Unknown ha dit…
Miro la pàgina i em surt en JAPONESO.
Doctor ha dit…
I si el somni ja fos part del passat, i si ja haguèssis tingut l'ascens, però no fos laboral sinó emocional?

T'he deixat feina al meu bloc. Salutacions.
yuna ha dit…
Cada somni té la interpretació que li vulguis donar... jo, avui, també n'he tingut un que no para de fer-me rumiar...

petó*

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a

Trescant un dia sense fi

Es feia tard i va assumir que aquella esgarrinxada nit no veuria adormir-se el seu fill. Tot havia sortit del revés i si hagués pogut demanar un desig a la làmpada màgica de la seva infantesa, aquest seria tornar a començar el dia. Inusitadament, quelcom passà en aquell tren de rodalies i com les abelles, ella trescaria en un dia sense fi. Així es despertà de nou, agafant les eines de llauner, però es deixaria la clau Allen número set que necessitava per solucionar la fuita del senyor Martí. Sortiria de la cuina espantada i a corre-cuita, desitjant que ningú fos testimoni del desgavell. Xocaria amb l'arpa del menjador i la sang li degotejaria tota rosada tacant la delicada i exclusiva catifa. Es voldria fondre però no podria i tocaria suportar estoicament la cridòria indecent (i merescuda) del senyor Martí. Aquell fou la seva primera part del dia, que si bé havia començat amb la mirada plena d'amor del seu primer fill, havia acabat com el rosari de l'aurora. A la tarda haur

Les joguines de l'avi

Ahir a la nit el petit de la casa em va sorprendre amb una de les seves infinites preguntes... - Mama, amb què jugava el teu pare? El meu pare, el seu avi Carles, aquell que no va arribar mai a conèixer i que només pot imaginar-se'l a través dels meus records o de les fotografies que algunes vegades arriben a les nostres mans. Aquell avi de qui se'n parla poc, deixant el passat al passat, com si els temps viscuts ens fessin nosa o no tinguéssim mai temps de recordar-los. I de sobte una pregunta innocent que torna a fer un pare present, i busco imaginar-lo, intento buscar en les històries que mai ens va relatar quines eren les seves joguines preferides, amb què s'entretenia quan el temps de la postguerra li deixava ser un nen. Però no ho sé. La meva germana em diu que mai ens va explicar aquestes coses, i jo li responc que mai les vam preguntar. La sensació de no conèixer el passat de la meva família em dol, una sensació vella, coneguda, que retorna xiuxiuejant-me qu