07 de novembre 2008

Sota la pluja al mercat

Era diumenge. Diumenge al matí. El cap de setmana seguia remullat, no semblava sortir el sol. Estaven arraulits a casa, sota l'escalfor de la manta que l'hivern els havia enviat, tapats fins al nas, sentint el repicar de les gotes d'aigua sobre el teulat de pissarra.

Era diumenge al matí i hi havia mercat. Volien anar al mercat, veure les cares i els somriures engrescadors que feia dies que no visitaven. Necessitaven omplir la nevera de fruites i verdures de les de veritat, amb gust, amb consistència, d'aquelles que ja no trobes avui en dia.

Van esperar que amainés. Agafaren el cotxe i conduiren sota la pluja. Amb el carret a la mà, anaren a les parades de sempre. I començà de nou. Les gotes d'aigua queien amb violència, el vent mullaven els enciams, els tomates, els espinacs, les fruites... Els toldos s'omplien d'aigua que queia a cascades pels costats i s'escolava per algun forat.

La compra feta i el bon dia als llavis. Somrient començaren a córrer cap al cotxe. Amb els peus xops pels bassals, rient. Ell cridava vine, que et mullaràs. I ella, ja estic molla, tapat tu. I reia, reien, tornaven a riure. Tornaven a viure.

Un bon dia sota la pluja del mercat. Un dia gris de rialles. Un dia especial.

Un dia de pluja

8 comentaris:

textranas ha dit...

Un recuerdo de estos intimos, suaves, calidos. Me has recordado a cuando eramos pequeños y paseavamos por la huerta bajo el primer rayo de sol despues de la tormenta. ese olor de tierra mojada y hierba fresca, los brotes de anis que crecian en el margen del camino. Hundir los pies en la tierra mojada y mancharte de ese barro. El aire, limpio y claro, bajo el sombrero de paja que hacen las nuves al romperse; Y las frutas, y las verduras, limpias y brillantes, con sus diminutos arcoiris tallados en diamantes de agua.

Un recuerdo feliz,
para congelarlo y sacarlo de la nevera ese dia que la lluvia te deprime.

Alex ha dit...

...la campaneta aquesta que sona...que ha vingut de terres llunyanes, també?...
...quins souvenirs més moderns!

Marcel.la ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Marcel.la ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Marcel.la ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ESCORNIFLAIRE ha dit...

M'agraden mot aquests microleatas que pubiques. Endavant!

Príncep de les milotxes ha dit...

Hola Carme; m'ha agradat força l'article sota la pluja. Preciós. Ja t'he copiat la campaneta i crec que abans que la Malketa ( la dona d'aire) per a mi, per això que dibuixa figures en l'aire amb el seu cos. Si saps el significat o simplement és per estètica m'ho expliques al meu correu. Una abraçada i dóna'ns més gasolina amb els teus escrits.

Isadora ha dit...

Que bonic! Típicament tardorenc o estiuenc...D'entretemps, en tot cas. Quina enveja: després de la pluja, ben asseguts davant la llar de foc...Ais, que bé que viviu! Per cert, VULL UNA CAMPANETA!!!!

comparteix amb...