22 de maig 2008

Un pas en fals

Caminar. Caminar amb seguretat, coneixent el camí a seguir, un pas rere l'altre.

De sobte, la terrible sensació que el terra despareix sota els teus peus, l'incontrolable balanceig abans de la caiguda al no-res. Saber-te inestable, en superfícies lliscants, sense punts de suport. Por, por a la caiguda, por al balanceig, a la inseguretat, al no poder sostenir-te.

Un pas en fals.

13 comentaris:

iruNa ha dit...

A vegades tinc la sensació que tota la vida és un constant caminar per un indret sense visibilitat... que els passos en fals són el dia a dia del nostre camí. Potser vaig errada, potser aquesta visió és fruit d'una mala època i quan estigui millor tornaré a pensar en passos ferms i segurs... però de totes maneres m'ha agradat molt el post!!!

Poeta per un dia ha dit...

Si sempre caminéssim seguint la línia groga pintada al quitrà de la carretera el destí ens acabaria guiant els passos. Algunes vegades convé saltar la tanca protectora i endinsar-nos al bosc, on els passos sempre són menys segurs, on el terra és menys ferm, però on la bellesa sol ser molt més agraïda. Però, és clar, al bosc tenim més possibilitats de perdre'ns.
Petonets!

Jesús M. Tibau ha dit...

caminar té això, el risc de fer passos en fals, però és molt pitjor quedar-se aturat

Martha! ha dit...

quan veiem que el terra desapareix, hem de creure que tenim ales!
fora preocupacionS! si?
un petó

Marina Arrogante ha dit...

Estirat al llit pots tenir la mateixa sensació, mig adormit, mig despert la cambra comença a donar voltes i espantat busques l'equilibri que per uns moments has perdut sense saber-ne el motiu.

robelfu ha dit...

Hola! guapa personalment considero que hem de meditar abans d'actuar, per no equivocar-nos i no poder després fer marxa enrere. Un pas en fals es dóna quan s'actua per impuls i sense mesurar les conseqüències, doncs si ho mirem literalment és com creure que el món és pla i de cop caiem en un abisme sense poder retornar a terra ferma.
Un petonàs i passat per casa tens un premi

La Martona ha dit...

Al cap del temps m'he adonat que molts dels meus passos en fals també eren passos endavant. Salut des dels camins de la blogosfera :)!

rosa ha dit...

la vida i el caminar van llgades de la mà. la vida és un cami on a vegades en planer,altres fa pujada,altres baixada i altres rellisquem i ens la fotem.

Joana ha dit...

Sempre endavant, encara que caiguem , llisquem o desapareixi el terra!
Molts records wapa!

Ignacio Bermejo ha dit...

El camino simboliza toda nuestra existencia.
Un beso

RY ha dit...

Mai miris enrera

Lupe ha dit...

Per a mi és més important el camí. El que fem, el que desfem el que tornem a agafar. Lo que trobem i a qui trobem. I sobretot, el que aprenem.
Bona caminada!

Alex ha dit...

Com és allò de que a vegades cal fer un pas enrera per agafar embranzida i fer-ne dos al davant...

comparteix amb...