Passa al contingut principal
Paraules que es llancen a la deriva i que passen a esdevenir imatges i pensaments d'altres persones.

Paraules que cuides i mimes, fins que són grans o encara joves s'escapen de casa, per cercar noves mirades càlides que les facin créixer encara més.

Paraules que de sobte desperten mirades acollidores i que són obsequiades per altres persones que com jo, gaudeixen d'elles.

Moltes gràcies pels premis que m'heu anat donant aquest dia, moltes gràcies i perdoneu que les lletres entrellaçades hagin trigat tant a sortir, que els llorers creixin al jardí, que... Premiada, premiada per triple.


Premiada per "mostrar dia a dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”. Gràcies Anna i Lluís, gràcies Víctor, gràcies per donar nova vida a les meves paraules i pel reconeixement!



I gràcies també a l'Arlequí, d'Antaviana, per veure rere cada paraula la valentia de voler fer-se sentir. Per seguir reconeixent l'esforç femení.



I per últim, m'agradaria premiar-vos a tots i a totes. Premiar a totes les dones per l'esforç del dia a dia, pel simple fet de ser dona en un món que, a vegades, encara sembla més d'homes.

I premiar a tots i totes les blocaires, per les paraules dites, per les no dites, per les que han de venir, per donar sentit a l'expressió de poder-se perdre per aquests nous mars i descobrir vaixells a la deriva, on sempre es podrà gaudir d'una bona imatge, d'una bona múscia, de relats i de vés a saber què!

Comentaris

Martha! ha dit…
felicitats pel premis!
la veritat ésque aquest blog i la seva escriptora ja sels mereixen.
un petó
Els del PiT ha dit…
Ep! Acabo d'aterrar al teu bloc procedent d'un altre, felicitats pels premis també. De mica en mica aniré fent-hi una volta amb el teu permís.
Voldria saber si tu em podies comentar alguna cosa de la Vallesfera, veig que hi ets i jo, que sóc d'aprop del teu poble, no sé com ho haig de fer.
Res, que si et va bé m'ho fas saber i si no també ;)
Veure que altres han coincidit en el guardó em demostra que no anava pas errat. Felicitats, Carme!
Roser Caño Valls ha dit…
De res. Cal que hi hagi dones escriptores, i cal reconèixer la tasca d'aquestes amb un premi com aquest.

Salutacions i felicitats pels premis!
Unknown ha dit…
Enhorabonaaaaaaaaa! T'ho mereixes!

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a...

Posa un gos a la teva vida, que les pors paguen els riures!

Les anècdotes de les pors més sentides omplen avui les pantalles. És el dia de desfogar-se posant llum als temors més profunds que tenen un final inesperat. Una reunió de traspàs d'informació laboral que acaba sent un punt de trobada necessari. La Júlia, dins la seva aparença de ferma seguretat, serietat, independència i autoestima, de cop desconnecta lleugerament d'una llarga i afable explicació (irònicament parlant) i una ombra altera la seva mirada. Crec que estic a punt de ser testimoni auricular d'un assassinat,  xiuxiueja, les parets de paper de fumar em transmeten la impaciència de dos familiars que semblen enemics jurats. Al principi pensava que potser els havien entrat a robar, però amb els dies de viure aquí, he vist que no, que ells són els lladres de la tranquil·litat i el bon viure del veïnat, escampant als quatre vents les seves penes i matant-se a través dels ganivets afilats d'un llenguatge ben bé vulgar, per dir-ho d'alguna manera. La Gabriela entra...

La sirena i el trapezista

L'illa de gel i foc, en diuen alguns, l'illa de lava, neu i fred glaciar. Desèrtica tret de les comptades ciutats on els humans s'aventuren a habitar, tot i la perillositat amenaçadora de plaques tectòniques que periòdicament fan remoure els pilars dels seus somnis. Excursionistes i esportistes amants dels racons inhòspits cerquen en les rutes per aquells indrets de dies curts i nits eternes, o nits curtes i dies eterns, un espai on trobar la màgia vital que encendrà l'espurna de les seves vides. Recorren carreteres buides que serpentegen pels espais desèrtics i glaçats, on un circ ambulant ha trobat una llar pel seu espectacle més tendrament macabre... Els pallassos anuncien davant de dos alpinistes italians el seu millor número de l'hivern nocturn: una sirena expulsada del mar que lluny de mutar la seva cua en dues cames que li permetin caminar i enamorar aquells ulls mediterranis, aleteja fortament sota el gel, esperant inútilment trobar una escletxa en la pista ...