Salta al contingut principal
Paraules que es llancen a la deriva i que passen a esdevenir imatges i pensaments d'altres persones.

Paraules que cuides i mimes, fins que són grans o encara joves s'escapen de casa, per cercar noves mirades càlides que les facin créixer encara més.

Paraules que de sobte desperten mirades acollidores i que són obsequiades per altres persones que com jo, gaudeixen d'elles.

Moltes gràcies pels premis que m'heu anat donant aquest dia, moltes gràcies i perdoneu que les lletres entrellaçades hagin trigat tant a sortir, que els llorers creixin al jardí, que... Premiada, premiada per triple.


Premiada per "mostrar dia a dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”. Gràcies Anna i Lluís, gràcies Víctor, gràcies per donar nova vida a les meves paraules i pel reconeixement!



I gràcies també a l'Arlequí, d'Antaviana, per veure rere cada paraula la valentia de voler fer-se sentir. Per seguir reconeixent l'esforç femení.



I per últim, m'agradaria premiar-vos a tots i a totes. Premiar a totes les dones per l'esforç del dia a dia, pel simple fet de ser dona en un món que, a vegades, encara sembla més d'homes.

I premiar a tots i totes les blocaires, per les paraules dites, per les no dites, per les que han de venir, per donar sentit a l'expressió de poder-se perdre per aquests nous mars i descobrir vaixells a la deriva, on sempre es podrà gaudir d'una bona imatge, d'una bona múscia, de relats i de vés a saber què!

Comentaris

Martha! ha dit…
felicitats pel premis!
la veritat ésque aquest blog i la seva escriptora ja sels mereixen.
un petó
Els del PiT ha dit…
Ep! Acabo d'aterrar al teu bloc procedent d'un altre, felicitats pels premis també. De mica en mica aniré fent-hi una volta amb el teu permís.
Voldria saber si tu em podies comentar alguna cosa de la Vallesfera, veig que hi ets i jo, que sóc d'aprop del teu poble, no sé com ho haig de fer.
Res, que si et va bé m'ho fas saber i si no també ;)
Veure que altres han coincidit en el guardó em demostra que no anava pas errat. Felicitats, Carme!
Roser Caño Valls ha dit…
De res. Cal que hi hagi dones escriptores, i cal reconèixer la tasca d'aquestes amb un premi com aquest.

Salutacions i felicitats pels premis!
Unknown ha dit…
Enhorabonaaaaaaaaa! T'ho mereixes!

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...