09 de maig 2008

El despertar dels arbres

Com un somni d'infància, aquell miratge s'alçava cada nit davant seu un i un altre cop. Desconeixia el motiu recorrent que provocava que aquelles fulles rosàcies fossin les protagonistes de nits en que la lluna el desvetllava.

Apareixia al bell mig d'un jardí d'una casa estranyament familiar, però que no aconseguia reconèixer. Mirava el seu entorn sense poder percebre el rastre de cap ànima ni de cap somriure que li expliqués el per què de la seva presència allà. El silenci es trencava només per la remor del vent ballant amb les fulles dels arbres que s'alçaven mirant al cel i pel xiuxiueig dels ocells que celebraven l'arribada d'una primavera majestuosa.

Començà a vagar pels camins d'aquell jardí, mogut per desitjos que algú altre dictava, perdent-se dins dels laberints capriciosos que anaven apareixent davant seu. De sobte començà a ploure, era una suau pluja de pètals aromàtics, acompanyada per un sol que irradiava la calidesa d'un matí despertant.

I arribà a la vora d'aquell vell arbre, que el convidava a seure sota l'ombra que li oferiria un descans etern.

El despertar dels arbres

comparteix amb...