05 de maig 2008

Desamors

Quan les ombres del passat fereixen un futur incert i et deixen moribunt en un present trist i buit. Quan aquell rostre apareix davant teu, amb un somriure que esmicola les esperances. Quan els records esdevenen armes mortals. Quan l'amor desapareix, abandonant-te en laberints plens d'ombres i carrers sense sortida. Quan...

Potser ha arribat el moment de recollir-ho tot, agafar aquella bossa carregada de moments viscuts i abandonar-la per què el pas del temps curi les velles ferides. I mentrestant, agafar pic i pala i desterrar aquell vell amor d'un mateix.



A tots aquells cors que necessiten una excavadora! Ànims!

6 comentaris:

martha ha dit...

has acabat l'escrit amb una molt bona frase:
"" a tots aquells cors que necessitin una excavadora...""
Aquesta excavadora som nosaltres, però llastimosament, no tothom la sap portar!!
un esccrit molt maco, mostra molt bé el pensament que jo tinc sobre el passat, els amors i les històries!
ben trobat :) un petó

Gatot ha dit...

es pot deixar la bossa abandonada... però no està malament recordar; sempre es pot aprendre alguna cosa d'allò que un dia ens va fer mal...

qui mai s'ha enrampat... no sap del cert el perill d'un endoll!

petons i llepades enrampadívoles!

Jesús M. Tibau ha dit...

Cal llepar-se les ferides, però només el temps just i necessari, sense recrear-s'hi, i continuar endavant

mq ha dit...

bon escrit
m'agrada
salut!!

robelfu ha dit...

Preciós el que dius i si cal plorar doncs es plora , és una cosa que desfoga, però no hem de provocar el nostre plor amb records bonics que ja han passat.
Sempre els podem guardar en una caixeta i obrir-la quan ja no facin mal.
un petonàs

Malka ha dit...

M'ha encantat aquest text! Preciós!I cert... En moments, tots necessitem pic i pala, crec.

comparteix amb...