Quan les ombres del passat fereixen un futur incert i et deixen moribunt en un present trist i buit. Quan aquell rostre apareix davant teu, amb un somriure que esmicola les esperances. Quan els records esdevenen armes mortals. Quan l'amor desapareix, abandonant-te en laberints plens d'ombres i carrers sense sortida. Quan...
Potser ha arribat el moment de recollir-ho tot, agafar aquella bossa carregada de moments viscuts i abandonar-la per què el pas del temps curi les velles ferides. I mentrestant, agafar pic i pala i desterrar aquell vell amor d'un mateix.
A tots aquells cors que necessiten una excavadora! Ànims!
Potser ha arribat el moment de recollir-ho tot, agafar aquella bossa carregada de moments viscuts i abandonar-la per què el pas del temps curi les velles ferides. I mentrestant, agafar pic i pala i desterrar aquell vell amor d'un mateix.
A tots aquells cors que necessiten una excavadora! Ànims!
Comentaris
"" a tots aquells cors que necessitin una excavadora...""
Aquesta excavadora som nosaltres, però llastimosament, no tothom la sap portar!!
un esccrit molt maco, mostra molt bé el pensament que jo tinc sobre el passat, els amors i les històries!
ben trobat :) un petó
qui mai s'ha enrampat... no sap del cert el perill d'un endoll!
petons i llepades enrampadívoles!
m'agrada
salut!!
Sempre els podem guardar en una caixeta i obrir-la quan ja no facin mal.
un petonàs