18 de maig 2008

Un forat negre que creix i una rialla que esclata

A vegades, les emocions poden amb ella. La indignació, la punyalada per l'esquena, el sentir-se feroçment encesa per comentaris que no treuen a lloc, per mots superflus i mal dits, per l'ego de companys que es creuen amb el dret de fer les coses a la seva manera, oblidant que formen part d'una societat, anant per lliure arrassant tot el que troben pel seu camí, com una cara diabòlica que s'alça rere un pentinat dolç i un rostre que fins ara havies considerat amic. Tot per creure's amb la veritat a la mà.

Situacions que et fan oblidar qui ets i que el forat negre que creen se't va menjant a poc a poc. Ràbia, impotència, paraules reservades perquè des del lloc on ets has de guardar les formes i no vols que tot acabi sent un huracà i una tempesta incontrolable. Et menges els comentaris que hauries deixat anar, tornes al teu lloc sentint-te ferida, indignada, perquè al cap i a la fi, aquesta persona també t'ha de representar. Et mossegues la llengua i t'informes de com hauria d'anar tot; per què no vols acceptar més comentaris com aquests, que et semblen criaturades d'algú que vol anar contracorrent, quan el més fàcil i adient, és tot el contrari...

Indignada, envies un correu a algú proper, que saps que t'entendrà:

"m'acabo de posar com una moto per un comentari inapropiat i mal dit!
sentit comú... quina por que em fan, de veritat!
arggggggggggggggggggg"

I la resposta no triga gaire a arribar:



No pots evitar esclatar en una rialla sincera que fa desaparèixer el forat negre que existeix dins teu, que et fa agafar perspectiva i fer les coses bé. La serenitat et torna a embolcallar... I des del teu lloc, mires aquell rostre i penses "pots respondre'm com una nena malcriada, però no aconseguiràs que baixi al teu ring, les discussions i el món on ara tot just treus al cap, comencen per la maduresa de fer les coses ben fetes i de saber trobar el moment i el lloc adequat per dir les grans veritats".

4 comentaris:

Gulchenruz ha dit...

Perquè sóc així, peròsi vols al bloc tens una resposta, i si encara no et satisfà, al de l'Ibañez (ja fa alguns dies) també hi tens una darrera resposta. I sino et satisfà. Quedem i en parlem amb una tassa de café entre les mans, tranquil·lament. Snse ressentiments, evidentment.

Jesús M. Tibau ha dit...

Va ser una plaer poder-te saludar de nou ahir a Vallromanes.
Em vas dir una cosa que em va il.lusionar especialment: que a l'inici del teu blog els meus comentaris et van animar a continuar escrivint.
Coses així s'haurien de posar al curriculum vitae.
Em vas fer content.

JOAN CALSAPEU ha dit...

L'enhorabona per "La catosfera literària".

La Martona ha dit...

Jo també crec, Carme, que el sentit de l'humor és la millor arma per omplir forats negres :)

comparteix amb...