Salta al contingut principal
Paraules que es llancen a la deriva i que passen a esdevenir imatges i pensaments d'altres persones.

Paraules que cuides i mimes, fins que són grans o encara joves s'escapen de casa, per cercar noves mirades càlides que les facin créixer encara més.

Paraules que de sobte desperten mirades acollidores i que són obsequiades per altres persones que com jo, gaudeixen d'elles.

Moltes gràcies pels premis que m'heu anat donant aquest dia, moltes gràcies i perdoneu que les lletres entrellaçades hagin trigat tant a sortir, que els llorers creixin al jardí, que... Premiada, premiada per triple.


Premiada per "mostrar dia a dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc.., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu que està i roman, innat entre les seves lletres, entre les seves paraules trencades”. Gràcies Anna i Lluís, gràcies Víctor, gràcies per donar nova vida a les meves paraules i pel reconeixement!



I gràcies també a l'Arlequí, d'Antaviana, per veure rere cada paraula la valentia de voler fer-se sentir. Per seguir reconeixent l'esforç femení.



I per últim, m'agradaria premiar-vos a tots i a totes. Premiar a totes les dones per l'esforç del dia a dia, pel simple fet de ser dona en un món que, a vegades, encara sembla més d'homes.

I premiar a tots i totes les blocaires, per les paraules dites, per les no dites, per les que han de venir, per donar sentit a l'expressió de poder-se perdre per aquests nous mars i descobrir vaixells a la deriva, on sempre es podrà gaudir d'una bona imatge, d'una bona múscia, de relats i de vés a saber què!

Comentaris

Martha! ha dit…
felicitats pel premis!
la veritat ésque aquest blog i la seva escriptora ja sels mereixen.
un petó
Els del PiT ha dit…
Ep! Acabo d'aterrar al teu bloc procedent d'un altre, felicitats pels premis també. De mica en mica aniré fent-hi una volta amb el teu permís.
Voldria saber si tu em podies comentar alguna cosa de la Vallesfera, veig que hi ets i jo, que sóc d'aprop del teu poble, no sé com ho haig de fer.
Res, que si et va bé m'ho fas saber i si no també ;)
Veure que altres han coincidit en el guardó em demostra que no anava pas errat. Felicitats, Carme!
Roser Caño Valls ha dit…
De res. Cal que hi hagi dones escriptores, i cal reconèixer la tasca d'aquestes amb un premi com aquest.

Salutacions i felicitats pels premis!
Unknown ha dit…
Enhorabonaaaaaaaaa! T'ho mereixes!

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...