Salta al contingut principal

De premis i de blocs

De sobte sona el timbre de l'escala i quan obres la porta et trobes un petit premi amb el que algú molt especial t'ha obsequiat.

Llegeixes la nota de la Iruna, de Batecs del Temps, i obres la caixeta que t'ha deixat:



Desconeixes quin és aquest premi i què és el que significa, realment poc importa el nom o l'origen o tot el que pot dur rere seu. Només somrius, pensant en que una bona noia ha pensat en tu i et considera mereixedora d'aquesta confiança.

Te n'adones que les teves paraules són llegides i no pots evitar tornar a somriure. Rere la teva ombra algú sembla que diu :

- I què volies si no, quan vas crear aquest món de somnis i realitats?
- Doncs no ho sé, o si.
- Sí que ho saps.
- Crec que necessitava un espai on trobar-me, on recuperar aquella llibreta que va desaparèixer fa tant de temps, on sentir que les meves paraules podien tenir un sentit per algú, podien ser especials i brillar.
- I no creies que ja brillaven?
- Quan es creaven morien sota una capa de pols, oblidades, recordades només per les meves mans que les havien dibuixat.
- Però ara...
- Però ara viuen i naveguen sense destí, a la deriva, de sobte són llegides i premiades. S'uneixen amb altres mans i creen escenaris on jo mateixa esdevinc el públic que aplaudeix.

I tornes a mirar-te veient que la imatge que aquest espill et torna és el d'una somiadora més, que es perd entre les realitats d'una vida que creix independent de la rutina, i que han premiat per les paraules que deixa anar al seu camí i que construeixen móns.

I et sents feliç de sentir-te obsequiada. I feliç de poder obsequiar a altres persones, perquè vols que se sentin especials, així com tu et sents. Vols dir-los que les paraules amb què t'obsquien dia rere dia són especials, et fan somriure, et fan somiar, et fan pensar, t'animen els esperits de revolta, et...

(difícil elecció, molts ja han estat premiats, i molts altres s'ho mereixen...)

- La lluna en un cove, de la Malka, que comença a descobrir els móns de la blogosfera.

- Marina Martori, per encisar-nos amb paraules i amb petites dosis de felicitat.

- A les Històries Veïnals, iniciativa d'un Veí molt mogut, i a tots els que ho fan possible.

- A Les Cabòries d'en Montilla, d'en David, per les crítiques que em fan pensar i les paraules dolces que fan somiar.

- I a un Gatot que ens mostra racons d'una vida.


A tots vosaltres, gràcies!



***

Premi "Arte y Pico"

Aquest premi ha estat creat per Eseya. Les regles del premi són les següents:

- Has de triar a 5 blocs que consideris siguin mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aporti a la comunitat bloguera, sense importar el seu idioma.
- Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l'enllaç al seu bloc perquè tots ho visitin.
- Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que ho ha premiat.
- Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Art i pic perquè tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.
- Exhibir aquestes regles.

Comentaris

El veí de dalt ha dit…
Moltes gràcies noia! Posaré l'escultura (que és lletja del cagar, amb perdó) en un lloc destacat del bloc! E sun rpemi a compartir amb els 4o i escaig veíns que hi participeu!
Anònim ha dit…
Jo sé d'un que et diría...
"Això són tonteries, això és de criatures, no feu mai coses serioses..."
El que jo et dic és, que no creixi mai del tot la nena petita que guardes a dins...

Felicitats!
Unknown ha dit…
Òstrs... m'has fet pensar que tinc pendent parlar d'aquesta estatueta... L'he rebuda per duplicat però encara no m'hi he posat, tu!
Ramon Aladern ha dit…
"Message in a bottle" quan escrivim a la xarxa és com si llancéssim una ampolla a la mar.
Anònim ha dit…
Moltes gràcies pel premi! tot i que segur que d'altra gent s'ho mereix més que no pas jo... tinc una mica d'endoll amb la mestressa del bloc :-P
gatot ha dit…
Gràcies Carme! He estat uns dies força desballestat... tant, que se'm va passar per alt posar-te al post del premi. Ja ho he esmenat i espero que em disculparàs. Un petonàs, preciosa!

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...