20 de febrer 2008

Qüestió de fe...


No ho he pogut evitar... No sé qui ha tingut la meravellosa idea, però realment és l'únic que més s'hi escau. Ho sento Rafael, te l'he hagut de manllevar, és absolutament genial i, realment, agafar el tren cada matí és un acte de fe.

I més encara en dies com avui, en que agafes el tren a les 06:27h del matí, per arribar a Barcelona a les 07:05h, pensant en tot el temps que tindràs per arribar a la feina, preparar-ho tot, fer el cafè, començar amb bon peu el dia, llegint tranquil·lament els correus del dia anterior, tot sota una tranquil·litat d'una oficina que encara no ha acabat de despertar (només quatre o cinc matinadors...). Però és clar, no comptava jo que una simple averia d'un tren prop de Sant Andreu provoqués 45 minuts de retard, sí sí, 45!!! (més del que dura el trajecte).

Si és que realment, és un acte de fe.

3 comentaris:

RY ha dit...

He agafat el tren poc després de tu i ja m'han espatllat tot el matí. Si ho arribo a saber matino una mica més i m'apunto a les teves classes d'anglès. ;)

Jo Mateix ha dit...

Fe, molta esprança i encara més caritat, penso jo.

Núria ha dit...

M'acabes de recordar que avui al Polònia i surt aquella ministra que estimem tant quan pensem en els trens, i es veu que el tren l'aixafa... Tant TGV i encara vivim a l'època dels carros

comparteix amb...