15 de febrer 2008

L'últim revolt

La saviesa la podem aprendre d'altri, la prudència hem de cercar-la en nosaltres mateixos. (Axel Muntne)

Res no en sabia d'aquells consells que la falta d'un pare féu que mai estoltés. Res en sabia d'aquells deliris de grandesa que corrien per la seva sang. Només volia trionfar, costés el que costés, i si això volia dir jugar-se la vida fent qualsevol vajanada de noi adolescent malcriat, ho faria.

La noia se'l mirava i amb els ulls entristits li deia sigues prudent, vigila, no ho facis, no corris, no te la juguis. Però ell no coneixia aquella paraula, i la vida ja l'havia fet prou desgraciat.

Va córrer i va guanyar aquella estúpida cursa, però no va poder assaborir la victòria, el següent revolt abans del punt de trobada on tots l'esperàvem, aclamant-lo, se li va endur la vida.

3 comentaris:

Txell ha dit...

Carme, quina llàstima que aquestes coses continuïn passant cada dia!
Masses vides...

Carme R ha dit...

La frase molt certa, ningú pot encomanar prudència. El que no la té a dins mai no en fa cap cas. I després ja no hi ha marxa enrera.

SHADOW ha dit...

Ostres, és un text verídic? Em sap molt greu. Les morts a la carretera continuen essent massa i tots hi estem exposats. Sempre és una llàstima però quan és algú jove i ple de vida, només deixa foscor en el cor dels seus. Molt trist. Ho he viscut fa poc temps d'aprop. Una abraçada, noia

comparteix amb...