Salta al contingut principal

L'últim revolt

La saviesa la podem aprendre d'altri, la prudència hem de cercar-la en nosaltres mateixos. (Axel Muntne)

Res no en sabia d'aquells consells que la falta d'un pare féu que mai estoltés. Res en sabia d'aquells deliris de grandesa que corrien per la seva sang. Només volia trionfar, costés el que costés, i si això volia dir jugar-se la vida fent qualsevol vajanada de noi adolescent malcriat, ho faria.

La noia se'l mirava i amb els ulls entristits li deia sigues prudent, vigila, no ho facis, no corris, no te la juguis. Però ell no coneixia aquella paraula, i la vida ja l'havia fet prou desgraciat.

Va córrer i va guanyar aquella estúpida cursa, però no va poder assaborir la victòria, el següent revolt abans del punt de trobada on tots l'esperàvem, aclamant-lo, se li va endur la vida.

Comentaris

Txell ha dit…
Carme, quina llàstima que aquestes coses continuïn passant cada dia!
Masses vides...
Anònim ha dit…
La frase molt certa, ningú pot encomanar prudència. El que no la té a dins mai no en fa cap cas. I després ja no hi ha marxa enrera.
SHADOW ha dit…
Ostres, és un text verídic? Em sap molt greu. Les morts a la carretera continuen essent massa i tots hi estem exposats. Sempre és una llàstima però quan és algú jove i ple de vida, només deixa foscor en el cor dels seus. Molt trist. Ho he viscut fa poc temps d'aprop. Una abraçada, noia

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Colors