23 de febrer 2008

Culpabilitat

Aquella mateixa tarda li va dir el que pensava... D'una confidència a una indiscreció no hi ha més distància que la que va de l'orella a la boca*. Veié com la culpabilitat vessava de les seves pupil·les. Pàl·lid, se la mirava. El silenci omplia la cambra i només la seva respiració pesada el trencava.

- Pensava que podia confiar amb tu. Que la nostra relació fora de la feina era de tu a tu, d'igual a igual. Però veig que no. M'has decepcionat i molt. No has sabut distingir la línia que marca el límit; i les indiscrecions poden ferir i fer mal, molt de mal. Ja ho veus. Assumeix les conseqüències. Assumeix la teva responsabilitat en el que ha succeït, i no t'amaguis sota l'ala de ningú. Tu no has pres decisions, cert. Però has participat en l'evolució d'aquest fet. I no em diguis que calli, ja no he de callar, ja m'és ben igual. Ara ja tindrem sempre més una relació entre iguals, a tot arreu, si és que encara pot existir algun lloc on aquesta amistat vagi a bon port. No, amb això no vull dir que te n'oblidis de mi i de tots els moments compartits. Saps? A vegades no entenc com pots ser tant despistat i tant feliçment inocent. Però la vida és real, molt real, massa. Allò que et vaig dir no havia de sortir d'aquella cafeteria, però vas errar en un comentari al lloc equivocat i amb la persona equivocada; tothom es pot equivocar, ho sé. Però ara has de veure tu que les equivocacions poden sortir cares, molt cares. Espero que tot et vagi molt bé. Quan ja no estigui tant dolguda, intentaré trucar-te. Quan ja hagi trobat amb què omplir el temps. Cuida't.

I se'n va anar. Deixant-lo sol amb aquell sentiment amarg i dolorós. Deixant-lo sol amb l'ombra de la seva pròpia culpabilitat.

* de Jean Petit-Senn

7 comentaris:

Núria ha dit...

Em recordes frases com: " tot s'acaba sabent"; "s'atrapa primer un mentider que un coix"; 2no hi ha millor secret que el que no s'explica"...

Malka ha dit...

Déu n'hi do!

Carme R ha dit...

Planteges una situació molt dura per a tots dos. Ella decebuda i dolguda, ell culpable de ves a saber de què... mala intenció, malentès, por, covardia de deixar-se portar. Inconsciència... sovint hi ha tanta inconciència!

Patry ha dit...

wau...

la culpabilidad es un cáncer difícil de erradicar, me quedo con la frase de nuria, no hay mejor secreto que el que no se explica...

tremendo...

Caterina Cortès ha dit...

Carme!
Canvio de blog. La nova direcció és aquesta:
http://caterinacortes.wordpress.com
Seguiré llegint els teus meravellosos relats i escrits ;)

josepmanel ha dit...

M’he traslladat! Ara ja no sóc a bloctum. Sóc a http://josepmanel.wordpress.com
Però l’essència és la mateixa...

Laia ha dit...

Els límits... massa imprecisos, massa dèbils, s'han de saber veure. I el do de llengua no sempre és un avantatge. N'hi ha que ho fan amb mala llet, això de deixar anar el que no toca o el que no haurien de dir. Però n'hi ha que ho fan inconscientment, i són aquells amb els quals no m'agradaria enfadar-m'hi. Potser per això ja no m'atreveixo a explicar-los moltes de les coses que vull que continuïn sent discretes...

comparteix amb...