04 de febrer 2008

Rodamón

Comença un nou dia. Es desperta amb els sons de la pluja que feia temps que no es deixava sentir. Un lleuger tremolor li recoda que avui tornarà a passar fred. Els crits de la gata li demanen menjar i aigua i les moxaines que la nit passada no li pogué donar.

Comença un nou dia d'una setmana en què haurà de tornar a lluitar contra titans per sobreviure als entrebancs que el temps i una societat que no mira enrere va deixant al seu camí.

Obre els ulls i es torna a tapar amb la manta, desitjant que l'aigua no es filtri i humitegi la seva ànima. Falta poc per començar a sentir la remor de passes de totes aquelles persones que tenen una vida feliç, la valorin o no, que el miraran amb menyspreu o amb una gota de tristesa o potser l'ignoraran, com qui ignora els problemes que no funcionen i que fan d'aquest món una hipocresia firal.

4 comentaris:

rosa ha dit...

quines lletres més boniques...tenen el sentiment a flor de pell, fins hi tot jo sento la remor de l'aigua lliscant pels meus vidres i puc fins hi tot escoltar la tristor de l'aire...

robelfu ha dit...

En totes les ciutats de mida mitjana sempre hi ha un o dos vagabunds que, per rondar durant anys pels carrers més cèntriques de la ciutat, són coneguts, almenys de vista, per tot el món. Aquests habitants tan peculiars de les urbs, habitualment són d'avançada edat però sense arribar a ser vells, vesteixen robes molt gastades, però amb aspecte d'haver estat de bona qualitat en el passat i solen amagar les seves cares després de poblades i descuidades barbes, que els donen un aspecte encara més trist i melancòlic.
Segur que darrere d'aquestes cares hi ha tota una historia.
Una abrsçada

Núria ha dit...

És bonic sentir la pluja quan fa tant de temps que no plou i amb la falta que fa.

iruNa ha dit...

M'has fet veure els indigents de forma diferent!! és molt bonic aquest escrit... ple de sentiment i poesia. Realment saps transmetre tant a través de les paraules.. que sempre em deixes en blanc!
Per aquest motiu quan puguis passa't per casa meva que hi ha una coseta per tu!
una abraçada!

comparteix amb...