Salta al contingut principal

Rodamón

Comença un nou dia. Es desperta amb els sons de la pluja que feia temps que no es deixava sentir. Un lleuger tremolor li recoda que avui tornarà a passar fred. Els crits de la gata li demanen menjar i aigua i les moxaines que la nit passada no li pogué donar.

Comença un nou dia d'una setmana en què haurà de tornar a lluitar contra titans per sobreviure als entrebancs que el temps i una societat que no mira enrere va deixant al seu camí.

Obre els ulls i es torna a tapar amb la manta, desitjant que l'aigua no es filtri i humitegi la seva ànima. Falta poc per començar a sentir la remor de passes de totes aquelles persones que tenen una vida feliç, la valorin o no, que el miraran amb menyspreu o amb una gota de tristesa o potser l'ignoraran, com qui ignora els problemes que no funcionen i que fan d'aquest món una hipocresia firal.

Comentaris

rosa ha dit…
quines lletres més boniques...tenen el sentiment a flor de pell, fins hi tot jo sento la remor de l'aigua lliscant pels meus vidres i puc fins hi tot escoltar la tristor de l'aire...
robelfu ha dit…
En totes les ciutats de mida mitjana sempre hi ha un o dos vagabunds que, per rondar durant anys pels carrers més cèntriques de la ciutat, són coneguts, almenys de vista, per tot el món. Aquests habitants tan peculiars de les urbs, habitualment són d'avançada edat però sense arribar a ser vells, vesteixen robes molt gastades, però amb aspecte d'haver estat de bona qualitat en el passat i solen amagar les seves cares després de poblades i descuidades barbes, que els donen un aspecte encara més trist i melancòlic.
Segur que darrere d'aquestes cares hi ha tota una historia.
Una abrsçada
Unknown ha dit…
És bonic sentir la pluja quan fa tant de temps que no plou i amb la falta que fa.
iruNa ha dit…
M'has fet veure els indigents de forma diferent!! és molt bonic aquest escrit... ple de sentiment i poesia. Realment saps transmetre tant a través de les paraules.. que sempre em deixes en blanc!
Per aquest motiu quan puguis passa't per casa meva que hi ha una coseta per tu!
una abraçada!

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...