Miratges d'una vida

Imatges on sentir-se perduda, plena, sola, capaç... A vegades, és en els llocs més inesperats, quan més sols ens creiem, on podem arribar a trobar aquell camí que ens condueix a la més íntima veritat sobre nosaltres mateixos.

Aquell matí va vagar hores i hores per camins terrosos, buscant la seva pròpia ombra, atent a qualsevol senyal d'aigua que veiés. Els seus peus s'ompliren de llagues, la seva cara de la pols del desert, la seva boca es ressecà, les cames es debilitaren, la mirada es perdia a la llunyania intentant trobar el que de sobte veié en sí mateix: una vida i un somriure.

Imatges del desert III

 

posted by Carme Fortià on 05:57 under ,

2 somnis o realitats:

Jesús M. Tibau ha dit...

si t'acompanya un somriure, mai estaràs sola del tot.

5 / febrer / 2008 20:39  
Jo Mateix ha dit...

Al·lota, em trec el barret. T'ha quedat rodó com mai. Possiblement ens trobem més en la immensa solitud (que no deixa de ser la gran companyia de la natura) que davant del mirall, i deu ser perquè abans que còmodes civilitzats hem estat salvatges juntament amb els altres animals. Felicitats pel post.

6 / febrer / 2008 00:31  

Publica un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Search