06 de febrer 2008

Va de música! (Un mem de l'Albert)

Un mem de música i estats d’ànim, directa de l'Albert, d'Un Cel Vermell.


Una cançó que em posa romàntica: BSO Bar Coyote

No ho puc evitar. Cançons d'aquelles que marquen un moment, que et transporten sempre més a sentiments d'aquells que revius amb aquella lleugera revolta dels nervis a l'estòmac. Moments en que tot pot sortir bé, en què el veus arribar, com el príncep blau que es desfà dels seus contes de fades i esdevé una dolça realitat.




"Si vens" de Ja t'ho diré.

Però sóc incapaç de quedar-me'n amb una de sola, així que aquí us deixo amb una de les cançons que va marcar la meva adolescència. D'aquelles d'amors i desamors, dels amors impossibles que només s'asseboregen durant una nit d'estiu... I loca me vaig tornar en un concert d'ells (tanco els ulls i encara puc reviure aquelles nits d'estiu, buff!).



Una cançó que em posa “catxonda”: "El tango de Roxane", BSO Moulin Rouge

Aquesta em costa i molt! (no seria millor pensar en algú... més fàcil segur que ho seria!) Bé, encara que potser no s'adapti molt a la titulació que rep, us la deixo, perquè la gaudiu...




Una cançó que em posa alegre i no puc evitar de cantar i ballar: "Obviously" de Mc Fly.

Inevitable, em recorda un dia de sol de primavera, imagintant-me en un món on tot pot ser possible i perfecte. Una bona manera de començar el matí, sortir del tren, acabar-me de despertar i arribar a la feina amb l'energia que despren.





Una cançó que em posa melancòlica: "Si tu no estás aquí" de Rosana.

Recordar aquelles mirades enceses d'amor, de passió i de tristesa davant la separació inevitable que estava a punt de succeir. Sempre que l'escolto no puc evitar tornar a somriure, a sentir aquella punxada al cor al recordar-nos separats, em sembla sentir la teva veu encara a l'altra banda del telèfon, lluny, molt, massa lluny de mi. Si ara tu no estiguessis aquí, al meu costat... Res no seria igual, els somriures perdrien la seva llum, els somnis el seu sentit.



Una cançó que no m'avergonyeixo de que m'agradi: "Noches de Bohemia" de Navajita Plateá.

Em porta records de temps perduts, records amargs i dolorosos d'amors que es fonen amb un suspir. Em porta records de viatges inoblidables, d'amigues que es converteixen en més que germanes. Records de diferents moments viscuts, mirades que es perden en l'horitzó.






Una cançó per arrassar: "We will rock you" de Queen.

Devia tenir vuit anys quan la vaig escoltar per primer cop. A la televisió unes imatges d'un mur que queia, d'unes persones que saltaven d'un lloc a l'altre, semblava un reportatge interessant però incomprensible per mi. Encara em torna la pell de gallina!






L'última... (perquè sí!)

I encara que no estava en el mem, hi ha tantes cançons que sempre cantaré, que sempre m'embriagaran, que em faran somiar amb les seves lletres, emocionar, plorar, riure, ballar... I necessitava posar-ne alguna de la terra que tant m'estimo; i sí, sé que no les puc nombrar totes, però només una més...

"La meva terra és el mar" Lax'n'Busto

6 comentaris:

Caterina ha dit...

La meva terra és el mar... Un títol meravellós per a una cançó preciosa! :D

Malka ha dit...

Quants records!Bufff!En algunes hi sóc jo!Que guay!

Ignacio ha dit...

i we will rock you! jo queen l'escolto quan necessito forces!

Núria ha dit...

Bones respostes! A mi m'hauria costat molt d'escollir-ne.

didac ha dit...

la musica diu molt de les persones !!!!
kuidat molt

Albert_stk ha dit...

Una selecció de música rodona, em quedo amb ja t'ho dire.

comparteix amb...