29 de febrer 2008

Rostres d'infància

I de sobte em trobava davant d'un rostre conegut, rostres d'infància que restaven perduts en els records de la nena que un dia vaig ser. Un cafè, un somriure, un no has canviat gens, i un munt de moments que apareixien a la meva memòria, com flaixos que m'enlluernen.

Tants anys han passat des del dia en què em vaig disfressar d'home, quan celebràvem el carneval a Sant Pau, un vespre que vaig arribar tard a casa i que la meva mare m'esperava amb una mirada entre espantada i enfadada.

Tants matins de jocs, tantes tardes que trobàvem un llenguatge per parlar-nos de balcó a balcó, amb aquella carretera Barcelona transitada.

I de sobte, m'arriba encara aquella cançò recuperada d'algun disc dels teus pares, que escoltàvem al menjador de casa teva i cantàvem...

Records d'infància que esdevenen de nou rostres reals i palpables, retrobats en una cafeteria del barri, entre somriures, novetats de parelles, nens i carreres.

Si sembla que fos ahir quan ens perdíem pel parc, quan corríem d'un lloc a l'altre!

Fins la propera!


3 comentaris:

Patry ha dit...

jajajajaja si... hasta hace nada, corriamos y esquivábamos a los compañeros jugando al pilla pilla....

como pasa el tiempo... ya no sabes si eres niño o adulto... por que etiquetar las etapas de la vida?.... ains, tengo síndrome de peter pan eterno... puaj... y estoy socialmente mal vista :)

Pere Vilanova ha dit...

Ship!

gràcies pel comentari.

Et deixo el myspace aki per si vols sentir algunca coseta;

www.myspace.com/perevilanova88

Queralbs ha dit...

Els records infantils són un bagatge preciós, que no podem deixar perdre.
Jo en guard molts, i adesiara m'agrada repassar-los mentalment.

Salut!

comparteix amb...