Passa al contingut principal

De premis i de blocs

De sobte sona el timbre de l'escala i quan obres la porta et trobes un petit premi amb el que algú molt especial t'ha obsequiat.

Llegeixes la nota de la Iruna, de Batecs del Temps, i obres la caixeta que t'ha deixat:



Desconeixes quin és aquest premi i què és el que significa, realment poc importa el nom o l'origen o tot el que pot dur rere seu. Només somrius, pensant en que una bona noia ha pensat en tu i et considera mereixedora d'aquesta confiança.

Te n'adones que les teves paraules són llegides i no pots evitar tornar a somriure. Rere la teva ombra algú sembla que diu :

- I què volies si no, quan vas crear aquest món de somnis i realitats?
- Doncs no ho sé, o si.
- Sí que ho saps.
- Crec que necessitava un espai on trobar-me, on recuperar aquella llibreta que va desaparèixer fa tant de temps, on sentir que les meves paraules podien tenir un sentit per algú, podien ser especials i brillar.
- I no creies que ja brillaven?
- Quan es creaven morien sota una capa de pols, oblidades, recordades només per les meves mans que les havien dibuixat.
- Però ara...
- Però ara viuen i naveguen sense destí, a la deriva, de sobte són llegides i premiades. S'uneixen amb altres mans i creen escenaris on jo mateixa esdevinc el públic que aplaudeix.

I tornes a mirar-te veient que la imatge que aquest espill et torna és el d'una somiadora més, que es perd entre les realitats d'una vida que creix independent de la rutina, i que han premiat per les paraules que deixa anar al seu camí i que construeixen móns.

I et sents feliç de sentir-te obsequiada. I feliç de poder obsequiar a altres persones, perquè vols que se sentin especials, així com tu et sents. Vols dir-los que les paraules amb què t'obsquien dia rere dia són especials, et fan somriure, et fan somiar, et fan pensar, t'animen els esperits de revolta, et...

(difícil elecció, molts ja han estat premiats, i molts altres s'ho mereixen...)

- La lluna en un cove, de la Malka, que comença a descobrir els móns de la blogosfera.

- Marina Martori, per encisar-nos amb paraules i amb petites dosis de felicitat.

- A les Històries Veïnals, iniciativa d'un Veí molt mogut, i a tots els que ho fan possible.

- A Les Cabòries d'en Montilla, d'en David, per les crítiques que em fan pensar i les paraules dolces que fan somiar.

- I a un Gatot que ens mostra racons d'una vida.


A tots vosaltres, gràcies!



***

Premi "Arte y Pico"

Aquest premi ha estat creat per Eseya. Les regles del premi són les següents:

- Has de triar a 5 blocs que consideris siguin mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aporti a la comunitat bloguera, sense importar el seu idioma.
- Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l'enllaç al seu bloc perquè tots ho visitin.
- Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que ho ha premiat.
- Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Art i pic perquè tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.
- Exhibir aquestes regles.

Comentaris

El veí de dalt ha dit…
Moltes gràcies noia! Posaré l'escultura (que és lletja del cagar, amb perdó) en un lloc destacat del bloc! E sun rpemi a compartir amb els 4o i escaig veíns que hi participeu!
Anònim ha dit…
Jo sé d'un que et diría...
"Això són tonteries, això és de criatures, no feu mai coses serioses..."
El que jo et dic és, que no creixi mai del tot la nena petita que guardes a dins...

Felicitats!
Unknown ha dit…
Òstrs... m'has fet pensar que tinc pendent parlar d'aquesta estatueta... L'he rebuda per duplicat però encara no m'hi he posat, tu!
Ramon Aladern ha dit…
"Message in a bottle" quan escrivim a la xarxa és com si llancéssim una ampolla a la mar.
Anònim ha dit…
Moltes gràcies pel premi! tot i que segur que d'altra gent s'ho mereix més que no pas jo... tinc una mica d'endoll amb la mestressa del bloc :-P
gatot ha dit…
Gràcies Carme! He estat uns dies força desballestat... tant, que se'm va passar per alt posar-te al post del premi. Ja ho he esmenat i espero que em disculparàs. Un petonàs, preciosa!

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a...

Posa un gos a la teva vida, que les pors paguen els riures!

Les anècdotes de les pors més sentides omplen avui les pantalles. És el dia de desfogar-se posant llum als temors més profunds que tenen un final inesperat. Una reunió de traspàs d'informació laboral que acaba sent un punt de trobada necessari. La Júlia, dins la seva aparença de ferma seguretat, serietat, independència i autoestima, de cop desconnecta lleugerament d'una llarga i afable explicació (irònicament parlant) i una ombra altera la seva mirada. Crec que estic a punt de ser testimoni auricular d'un assassinat,  xiuxiueja, les parets de paper de fumar em transmeten la impaciència de dos familiars que semblen enemics jurats. Al principi pensava que potser els havien entrat a robar, però amb els dies de viure aquí, he vist que no, que ells són els lladres de la tranquil·litat i el bon viure del veïnat, escampant als quatre vents les seves penes i matant-se a través dels ganivets afilats d'un llenguatge ben bé vulgar, per dir-ho d'alguna manera. La Gabriela entra...

La sirena i el trapezista

L'illa de gel i foc, en diuen alguns, l'illa de lava, neu i fred glaciar. Desèrtica tret de les comptades ciutats on els humans s'aventuren a habitar, tot i la perillositat amenaçadora de plaques tectòniques que periòdicament fan remoure els pilars dels seus somnis. Excursionistes i esportistes amants dels racons inhòspits cerquen en les rutes per aquells indrets de dies curts i nits eternes, o nits curtes i dies eterns, un espai on trobar la màgia vital que encendrà l'espurna de les seves vides. Recorren carreteres buides que serpentegen pels espais desèrtics i glaçats, on un circ ambulant ha trobat una llar pel seu espectacle més tendrament macabre... Els pallassos anuncien davant de dos alpinistes italians el seu millor número de l'hivern nocturn: una sirena expulsada del mar que lluny de mutar la seva cua en dues cames que li permetin caminar i enamorar aquells ulls mediterranis, aleteja fortament sota el gel, esperant inútilment trobar una escletxa en la pista ...