Passa al contingut principal

Nous intents

Avui ho tornaré a provar, serà un nou intent i potser el dia gris farà que la sort m’acompanyi. Fa poc he comentat en un bloc que la sort ens la forgem, com diu una frase feta en alemany: Jeder ist seines Glückes Schmied, que vindria dir una cosa similar a “cadascú és el ferrer de la seva sort”. I amb la veritat a la mà, jo aquesta sort no sé si l’he forjada massa.

Són d’aquells projectes que sempre es deixen per més endavant, sempre apareixia alguna cosa més important a fer. I què en pensaria la gent si digués que de ganes en tenia un munt? Si estigués a l’altra banda, llegint objectivament les meves paraules, diria que si una cosa es vol es pot fer, i que si hi manca el temps el busques, sota les pedres, a cada racó de casa, un xic d’aquí i un altre d’allà i així fins que minut a minut l’has trobat. Serà que no ho desitjaves tant? Serà que no seria una prioritat? I ara vols que sigui una prioritat pel destí concedir-te els desitjos que tant de temps has deixat a l’aparcament dels oblidats?

Per altra banda sempre penso en aquesta dèria que tinc en ocupar-me el temps lliure, com si no hi hagués res millor a fer que navegar entre somnis i realitats, però és que a vegades s’ha de trobar un port i començar a viure les il·lusions que es tenien en un passat i que es mantenen en un present. Ni que sigui aprendre un idioma nou, idiomes que poden servir a diferents nivells: enriquiment personal, prosperar laboralment (o no) i poder taxar la frase d’ “aprendre anglès” en aquell full de projectes a mig fer.

Desitgeu-me sort, i que alguna d’aquestes set places vacants sigui per mi i no pels centenars de números que tinc al meu davant!

PD: m’enduré la càmera, no fos cas que veiés els centenars de números desfilar davant meu, com a mínim obtindria una bona imatge, no?
PD2: La vinyeta és de la Barbara Henniger. Els nens diuen: "estem mirant SEX AND CRIME" i l'àvia crida "Estan aprenent anglès!"


I per anar aprenent alguna cosa dels animals (ja ho vaig dir que seguiria sent sempre una nena!)


Comentaris

Anònim ha dit…
Ja que ho demanes, et faig cas: molta sort! Jo de moment estic amb el francés, l'anglés continua formant part d'un llistat de projectes...
Carme Fortià ha dit…
Gràcies, però la sort es veu que no vol acompanyar-me, com a mínim pel que fa a l'anglès... Ni Escola Oficial ni a l'acadèmia on em disfresso de professora d'alemany (els grups de primer coincideixen amb els meus...). Potser aniré probant sort a altres contrades!

Això si, gràcies!
Sergi ha dit…
Ara estudiaràs anglès (esperem), però ja saps alemany, oi? Ara et queda la part fàcil, doncs, que a mi l'alemany em va costar i força, ho vaig deixar estar al final. Que hi hagi sort, però si no et trien, te la forges per un altre cantó, i cap problema.
Anònim ha dit…
Sempre he pensat que la llista ha de ser d'un sol projecte, i no parar fins acabar-lo. I si no te'n surts trencar-la i tornar a fer-ne un altre.
Bona sort!
-- ha dit…
oh! muchas gracias! te enlazo!! tu blog me ayudará bastante a conocer frases hechas, la verdad es que en la red hay pocas o muy antiguas.... me fijé que casi todos los dichos catalanes o mallorquines.. son muy a la antigua usanza...

suerte con los estudios!!
Anònim ha dit…
Jo tinc tantes coses pendents... L'anglès és una d'elles. A l'estiu me dóna per voler fer mil coses quan comenci el setembre, i m'il·lusion de debò, però arriba el setembre i després... no sé... o me falta temps o em fa mandra... sóc un cas.
Sooort!!! ;D
Vida quotidiana ha dit…
Si saps alemany de ben segur que l'anglès serà per a tu "pan comido".

Una pregunta: s'ha quedat molta gent en llista d'espera? Seria interessant veure-ho, perquè després diguin que no sabem idiomes...
Carme Fortià ha dit…
Espero que així sigui, David! Pel que fa a les llistes d'espera, semblen les de les operacions dels hospitals o pitjor encara, perquè aquí és impossible d'avançar. El cas de Granollers, per exemple, hi van haver un total de més de 650 persones preinscrites (entre anglès i alemany), el sorteig de primer d'anglès, si no recordo malament, va afavorir del cinc cents i escaig a poc més del 621. I els de reserva érem tots els demés. Per fer-nos-en una altra idea, jo tenia el nº de sorteig 274 i estava en la posició 126 de la llista d'espera... És a dir, de les places vacants, que eren només 7, era impossible que em toqués (de vegades els impossibles es compleixen..., aquest cop no). D'alemany hi ha moltes vacants, quin greu...
Salutacions!

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a

Trescant un dia sense fi

Es feia tard i va assumir que aquella esgarrinxada nit no veuria adormir-se el seu fill. Tot havia sortit del revés i si hagués pogut demanar un desig a la làmpada màgica de la seva infantesa, aquest seria tornar a començar el dia. Inusitadament, quelcom passà en aquell tren de rodalies i com les abelles, ella trescaria en un dia sense fi. Així es despertà de nou, agafant les eines de llauner, però es deixaria la clau Allen número set que necessitava per solucionar la fuita del senyor Martí. Sortiria de la cuina espantada i a corre-cuita, desitjant que ningú fos testimoni del desgavell. Xocaria amb l'arpa del menjador i la sang li degotejaria tota rosada tacant la delicada i exclusiva catifa. Es voldria fondre però no podria i tocaria suportar estoicament la cridòria indecent (i merescuda) del senyor Martí. Aquell fou la seva primera part del dia, que si bé havia començat amb la mirada plena d'amor del seu primer fill, havia acabat com el rosari de l'aurora. A la tarda haur

L'ancià

Durant dos mesos seguí la mateixa ruta. L'hàbit l'alliberava de les pors interiors que cada albada la perseguien com monstres afamats, preparats per devorar-la a ella i a totes les seves il·lusions i esperances de futur.  A les sis i dinous minuts entrava en un tren a mig omplir, a la segona porta del primer vagó. Seia en aquelles butaques grises de plàstic dur, a contramarxa, al costat de la finestra i a prop d'un grup de dones que parlaven massa alegrament per no haver-se fet ni de dia. Treia de la seva bossa els cascs manllevats de la seva ex-parella i començava a escoltar la llista de reproducció de Dark City. Tancava els ulls i l'eco exasperant de les veus de les quatre dones es difuminava amb un tecno lúgubre que donava continuïtat als malsons de la nit. Trenta-vuit minuts després el tren començava a buidar-se i tots els humans semblaven estar a punt de batre's en duel per veure qui seria el primer en baixar del vell i brut vagó. Ella esperava dos minuts i cat