Passa al contingut principal

Somnis onírics


Somnis onírics que em dueu de nou a terres conegudes en altres vides. Lleugera de roba, movent-me amb llibertat per aquell palau on jo era realment qui regnava. Voluntat que dominava la d'un sultà àvid del poder que les meves carícies despertaven sobre la seva pell castigada per les caravanes dels deserts.

Torno a estar a aquella sala, on gaudíem dels millors àpats, amb notes vagant i movent-se per tot el meu cos, des dels peus que s'entrellaçaven amb la teva mirada, treient-me cada fil de seda amb els teus ulls, fins als malucs que jugaven, tornant-te boig de desig. Amb aquells moviments salvatges et posseïa, em converties amb reina de tots els teus imperis, en la teva sultana.

Detalls de l'Harem: sales III

Comentaris

Anònim ha dit…
Ui! quins somnis més interesants! Com de pel·licula!

Segur que has dormit bé, avui!
ddriver ha dit…
qui fos sulta!!!!!!!
Laia ha dit…
Oh, quin somni més seductor! I la imatge la trobo molt encertada, et transporta i et fa imaginar una noia ballant enmig de la sala i tot!
robelfu ha dit…
Hola guapíssima ,realment preciós segueix somiant així.
Un petonàs

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...