Salta al contingut principal

Pensaments inconexes

Els minuts s'escolen pel desguàs dels plats que encara queden per rentar. Els segons desapareixen entre les fulles mortes que jeuen al jardí. Sento la rentadora en marxa i la roba que crida per retrobar una nova llar dins d'un armari a mig fer.

Són les 11:55 d'un divendres de festa, d'aquells que decideixo gaudir de cada moment, de cada desig i vountat voluble, de tot allò que vull arribar fer i del que realment faig.

Necessitat de tenir un temps on pensar i fer, calma i acció, acció i calma. Entre el silenci dels murmuris de l'ordinador, algun gos que crida que també vol sortir, algun nen que juga en un dia festiu, un ocell que canta buscant parella. I tot allò que la meva ment dibuixa, que vol fer. Els plats, la roba, l'habitació que s'omple de mals endreços, les males herbes que creixen al jardí, la pinassa que hem adoptat dels veïns, el dinar, la múscia, les fotografies, les paraules escrites, els silencis disfressats, els pensaments buits, jo mateixa que navego per mars coneguts, endintsant-me dins els meus suspirs.

Pensaments inconexes que m'abracen.

Comentaris

Martha! ha dit…
La sensació de permere's fer el que vulgues en certs moments: a qui no li agrada?

cuida't!
Anònim ha dit…
Pensaments inconnexes per a dies per desconnectar. L’equilibri és total...
Joana ha dit…
I deixar fluir el temps, el pensament i les paraules!
Bon pont noieta!
Ignacio ha dit…
i pensaments inconnexes que són poesia pura ;D

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...