Paraules sàvies que em fan somriure i em fan reflexionar sobre les grans veritats, sobre les necessitats d'aquest món i la comunicació necessària amb els més petits.
Aquest matí el gaudeixo des de l'estudi de casa estant, perdent-me per racons meravellosos i endintsant-me en els vostres tresors. I trobo cofres amb les més exquisites joies amagades, com les paraules que avui he trobat al Diari de la meva escola, i que no puc evitar reproduir aquí; paraules sàbies del que fou un gran músci català, Pau Casals:
“I què és el que ensenyem als nostres infants? Els ensenyem que dos i dos fan quatre i que París és la capital de França. Quan els ensenyarem el que ells són realment? Hauríem de dir-los: Ja saps tu qui ets? Ets una meravella. Ets únic. En tot el món no n’hi ha un altre exactament igual. En els milions d’anys que han passat, no ha existit mai un altre nen com tu. Mira el teu cos: quina meravella! Les teves cames, els teus dits, la manera com camines i et mous…! Pots convertir-te en un Shakespeare, en un Miquel Àngel, en un Beethoven. Tens la capacitat per a tot! Sí, ets una meravella. I quan et faràs gran, podràs fer algun mal a un altre que, com tu, és una meravella? No. Heu d’estimar-vos uns als altres. Tu has de treballar -tots hem de treballar- per fer d’aquest mon un lloc digne dels seus fills”
Reflexions que comencen a volar, fins a trobar-se amb aquest petit infant, que és especial, que és meravellós, que es podrà convertir en allò que més desitja.
Avui, aquest post va dedicat. Dedicat a tots aquells infants que duem dins i que hem estat, dedicat especialment a en Joel, per què no perdi la inocència i sempre deixi un ancla a aquest temps (així podrà tornar al món de Peter Pan); a l'Aniol i a l'Aina, dos petits prínceps que comencen a descobrir el món.
Aquest matí el gaudeixo des de l'estudi de casa estant, perdent-me per racons meravellosos i endintsant-me en els vostres tresors. I trobo cofres amb les més exquisites joies amagades, com les paraules que avui he trobat al Diari de la meva escola, i que no puc evitar reproduir aquí; paraules sàbies del que fou un gran músci català, Pau Casals:
“I què és el que ensenyem als nostres infants? Els ensenyem que dos i dos fan quatre i que París és la capital de França. Quan els ensenyarem el que ells són realment? Hauríem de dir-los: Ja saps tu qui ets? Ets una meravella. Ets únic. En tot el món no n’hi ha un altre exactament igual. En els milions d’anys que han passat, no ha existit mai un altre nen com tu. Mira el teu cos: quina meravella! Les teves cames, els teus dits, la manera com camines i et mous…! Pots convertir-te en un Shakespeare, en un Miquel Àngel, en un Beethoven. Tens la capacitat per a tot! Sí, ets una meravella. I quan et faràs gran, podràs fer algun mal a un altre que, com tu, és una meravella? No. Heu d’estimar-vos uns als altres. Tu has de treballar -tots hem de treballar- per fer d’aquest mon un lloc digne dels seus fills”
Reflexions que comencen a volar, fins a trobar-se amb aquest petit infant, que és especial, que és meravellós, que es podrà convertir en allò que més desitja.
Avui, aquest post va dedicat. Dedicat a tots aquells infants que duem dins i que hem estat, dedicat especialment a en Joel, per què no perdi la inocència i sempre deixi un ancla a aquest temps (així podrà tornar al món de Peter Pan); a l'Aniol i a l'Aina, dos petits prínceps que comencen a descobrir el món.
Comentaris
És una meravella aquell que riu sense cap raó aparent.