Parlava i parlava. De la seva veu en sortien noms, verbs, articles, adverbis, partícules indesitjades i paraules que podien semblar tenir un sentit rebel·lador. Tenir-lo a prop era com sentir el corrent d'un riu baixar carregat de mosques que t'empipen i que no saps com espantar.
Parlava i parlava, amb un to greu, omplint d'una importància fictícia unes lletres sense vocals. Consells sense ser buscats, dites innecessàries que omplien espais de temps buits i indeterminats. Pensava que la barba blanca, les ulleres i el posat intel·lectual el farien semblar allò que no era.
Però la tinta invisible que impregnava la seva veu ho deia tot:
...moltes paraules no indiquen saviesa(Tales de Milet)...
tothom el coneixia com el xerraire de la fira. Ell vivia en la ignorància de qui no hi vol veure.
Parlava i parlava, amb un to greu, omplint d'una importància fictícia unes lletres sense vocals. Consells sense ser buscats, dites innecessàries que omplien espais de temps buits i indeterminats. Pensava que la barba blanca, les ulleres i el posat intel·lectual el farien semblar allò que no era.
Però la tinta invisible que impregnava la seva veu ho deia tot:
...moltes paraules no indiquen saviesa(Tales de Milet)...
tothom el coneixia com el xerraire de la fira. Ell vivia en la ignorància de qui no hi vol veure.
Comentaris
En conec, jo un parell d'aquests. Els descrius a la perfecció. I és que perduts en la seva auto-suficiència són incapaços de escoltar rés més que a ells...