Salta al contingut principal

Be water, my friend

"El agua da un ejemplo... Fluye y fluye y rellena todos los lugares por donde pasa... no retrocede ante ningún peligro... y nada le hacer perder su índole propia y esencial. En todas las circunstancias permanece leal a sí misma. Así la veracidad hace que en circunstancias difíciles uno perciba interiormente, con el corazón, el fondo de la situación. Y una vez que se ha llegado a ser interiormente dueño de una situación, fácilmente se logrará por sí mismo que las acciones exteriores se vean acompañadas por el éxito."

I CHING, libro de las mutaciones.

Comentaris

Carme Fortià ha dit…
M'agradaria ser com l'aigua...
mossèn ha dit…
quin llibre més pesat ... per no dir ... merda !!! ... salut
Anònim ha dit…
Jo vull ser aigua!! Jeje.

Una abraçada!
Està bé, però has pensat que l'aigua que ens passa pel davant ja l'hem vista prou, i que té per costum d'anar cap avall i mai cap amunt?
"Plorava l'Amic i deia: _Quan cessaran les tenebres al món, per tal que cessin els camins infernals? I l'AIGUA, que té per costum de córrer cap avall, quan serà l'hora que tingui natura de pujar cap amunt?" (Ramon Llull: Llibre d'Amic i Amat)
Carme Rosanas ha dit…
Fer les coses fàcils... anar avall com l'aigua. Mai amunt perquè és impossible. No serà que a vegades ens proposem coses massa impossibles i per això no som com l'aigua?
rosa ha dit…
potser l'aigua és covard?
sempre avall i escapolint-se per tot arreu, amagant-se i tornant a surtir.
robelfu ha dit…
L'aigua pot fluir… o pot copejar.
pot ser molt dolça o molt salada.
bruta o transparen.
Anònim ha dit…
Es poden dir tantes coses... L’aigua no té personalitat donat que adopta qualsevol forma. És inconstant, donat que s’esmuny de moltes superfícies. La seua ira és destructiva... Però malgrat el que diem d’ella sempre ens serà vital. Com l’amor, pot adoptar qualsevol forma, potser inconstant, esmunyir-se’n de les mans, la seua absència és destructiva...
Ignacio ha dit…
i l'aigua és vida, my friends...

sense l'aigua dels rius i canals no viuriem...

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...