Salta al contingut principal

Blau contra blau

Buida, inexpressiva, freda, llunyana, implacable, inabarcable, perduda.

No hi podia veure res. Flotava davant d'ell, mirant-lo, blau contra blau en un oceà ple de colors. S'anclava en la seva mirada que la deixava sense alè, sense paraules, sense serenitat, sense buidor, falta de tota expressió coneguda.

Moments de Koh Tao
Labels:

Comentaris

Super Coco ha dit…
En el mar, tan per sobre com per sota, tot es blau. Del blau mes net i clar al mes profund e intens. Pensa que el blau esta considerat el color de la angoixa i la depresio, pero també el de la serenitat i la calma. El mar es equilibri.Recorda tambe que el mar es com una dona; calent, humit i salat, alhora que fred, cluel i voluple. El mar es la vida, el mar es la mort, i com diu la canço. "Ets el mar, tu ets cel, que es besen cuan s'acosta l'infinit".
9 d’octubre del 2008, a les 11:28
assumpta ha dit…
El mar i el seu efecte hipnòtic ! Ets sents tan petit ... i alhora t'hi trobes tan bé mirant-lo. És igual si està en calma com en mar brava ... no ens cal res més ... Amb la mirada perduda allà i les hores passant ...
No coneixia el bloc. M'agradat de trobar-te.
Una altra somiadora
9 d’octubre del 2008, a les 22:22
Anònim ha dit…
...no hi ha altre color amb aquest poder...
9 d’octubre del 2008, a les 22:39
David Montilla ha dit…
Duel de blaus, ara jo sé qui guanya... el blau amb sentiment, el blau expressiu, proper i aclaparador... el blau dels teus ulls.
10 d’octubre del 2008, a les 22:09
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

Colors

15 comentaris
Read more »

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...
6 comentaris
Read more »