Salta al contingut principal

La llista de la compra

1. llet
2. espaguettis
3. tortellinis
4. macarrons
5. tonyina
6. torrades
7. embutits: pernil salat, dolç i llom
8. Patates i pastanaga
9. cigrons de pot (2 o 3)
10. cigrons amb espinacs ( o espinacs sols tu mateixa)
11. sèpia.
12. Hamburguesa de vedella
13. crema de depilar
14. Molts petons

Comentaris

-- ha dit…
wau.... quina fam!!!!!! jo vull!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Els petons (14) no es compren, que els regalen. :-)
yuna ha dit…
T'anava a dir que compressis abraçades, però aquestes també es regalen ;)

Abraçada gegant!!
Unknown ha dit…
No estaveu a dieta?la "dieta del cucurucho"?;-P Breu, quotidià però molt poètic, m'ha agradat molt.
Laia ha dit…
Això últim digues que no ho has trobat i que si et pot fer un préstec, com si fos un "banc de petons", i llavors ja li tornaràs amb interessos si cal!!! ;)

Per cert... nyammm quanta pasta!!
Efrem ha dit…
Ostres que completa, jo amb llet i pizzes ja faig xDDDDD ric per no plorar
Super Coco ha dit…
Despres diem que estem a dieta, que no podem sortir a sopar i demes, je je. per sert. Jo diria que aquesta llista fa tota la pinta que te la hagin deixat penjada a la nevera, tenin en compte que tu mateixa no seria logic que et posesis petons en un paper.......... ¿com has de tenir las cames per que la crema depilatoria te la demani ell? Osea casi como yo.

Un beso

Super Coco
Anònim ha dit…
:D:D
saludets de la ursu!!Un besazoo!!!

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...