Passa al contingut principal

La llista de la compra

1. llet
2. espaguettis
3. tortellinis
4. macarrons
5. tonyina
6. torrades
7. embutits: pernil salat, dolç i llom
8. Patates i pastanaga
9. cigrons de pot (2 o 3)
10. cigrons amb espinacs ( o espinacs sols tu mateixa)
11. sèpia.
12. Hamburguesa de vedella
13. crema de depilar
14. Molts petons
Labels:

Comentaris

-- ha dit…
wau.... quina fam!!!!!! jo vull!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
10 d’octubre del 2008, a les 16:38
Víctor Pàmies i Riudor ha dit…
Els petons (14) no es compren, que els regalen. :-)
11 d’octubre del 2008, a les 10:26
yuna ha dit…
T'anava a dir que compressis abraçades, però aquestes també es regalen ;)

Abraçada gegant!!
11 d’octubre del 2008, a les 11:22
Unknown ha dit…
No estaveu a dieta?la "dieta del cucurucho"?;-P Breu, quotidià però molt poètic, m'ha agradat molt.
12 d’octubre del 2008, a les 11:06
Laia ha dit…
Això últim digues que no ho has trobat i que si et pot fer un préstec, com si fos un "banc de petons", i llavors ja li tornaràs amb interessos si cal!!! ;)

Per cert... nyammm quanta pasta!!
12 d’octubre del 2008, a les 19:57
Efrem ha dit…
Ostres que completa, jo amb llet i pizzes ja faig xDDDDD ric per no plorar
13 d’octubre del 2008, a les 1:37
Super Coco ha dit…
Despres diem que estem a dieta, que no podem sortir a sopar i demes, je je. per sert. Jo diria que aquesta llista fa tota la pinta que te la hagin deixat penjada a la nevera, tenin en compte que tu mateixa no seria logic que et posesis petons en un paper.......... ¿com has de tenir las cames per que la crema depilatoria te la demani ell? Osea casi como yo.

Un beso

Super Coco
13 d’octubre del 2008, a les 9:53
Anònim ha dit…
:D:D
saludets de la ursu!!Un besazoo!!!
5 de novembre del 2008, a les 5:17
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a...
3 comentaris
Read more »

La sirena i el trapezista

L'illa de gel i foc, en diuen alguns, l'illa de lava, neu i fred glaciar. Desèrtica tret de les comptades ciutats on els humans s'aventuren a habitar, tot i la perillositat amenaçadora de plaques tectòniques que periòdicament fan remoure els pilars dels seus somnis. Excursionistes i esportistes amants dels racons inhòspits cerquen en les rutes per aquells indrets de dies curts i nits eternes, o nits curtes i dies eterns, un espai on trobar la màgia vital que encendrà l'espurna de les seves vides. Recorren carreteres buides que serpentegen pels espais desèrtics i glaçats, on un circ ambulant ha trobat una llar pel seu espectacle més tendrament macabre... Els pallassos anuncien davant de dos alpinistes italians el seu millor número de l'hivern nocturn: una sirena expulsada del mar que lluny de mutar la seva cua en dues cames que li permetin caminar i enamorar aquells ulls mediterranis, aleteja fortament sota el gel, esperant inútilment trobar una escletxa en la pista ...
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.
Publica un comentari a l'entrada
Read more »