07 d’octubre 2008

Timidesa

Seu al seu costat. Els escolta i es queda en un segon terme. Incapaç de participar en la conversa, s'allunya dins seu fins tancar-se amb pany i clau al fons del mar.

Podria ser l'idioma, a vegades li costa entendre'ls, li costa expressar-se, potser aquest és el motiu del bloqueig, o potser és només l'excusa per la seva pròpia inseguretat.

L'instructor un dia els va dir, no penseu, quan esteu a sota l'agua, senzillament relaxeu-vos i gaudiu, no penseu; les dones moltes vegades li doneu mil voltes a les coses i formuleu masses frases que comencen amb un "i si...". No penseu, relaxeu-vos i gaudiu. Un tòpic? Pot ser. Però a vegades m'agradaria deixar de pensar.

Moments de Koh Tao

5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

jo dins a l'aigua sempre estinc amb certa tensió; no me'n fio del tot

robelfu ha dit...

Viure la vida,
sentir-la a cada pas
assaborir l'amor
deixar de pensar tant.
Un petonàs

yuna ha dit...

M'hi acabo de sentir profundament identificada... també m'agradaria deixar de pensar en molts moments. I simplement, viure :)

petó!!

Malka ha dit...

Ja xerrarem, tinc moltes ganes de que ho fem, però haurà de ser al vespre, a partir de les 8.30 o així. Et va bé? truca'm plis!Estic farta d'questa ciutat anclada a la postguerra.

^____^ ha dit...

La veritat és que la quietud de l'aigua ajuda a relaxar-se, ara m'has recordat que bonic queda el mar a l'hivern a Mallorca, fora de calor ni humitat extrema... sembla oli...

comparteix amb...