Salta al contingut principal

Timidesa

Seu al seu costat. Els escolta i es queda en un segon terme. Incapaç de participar en la conversa, s'allunya dins seu fins tancar-se amb pany i clau al fons del mar.

Podria ser l'idioma, a vegades li costa entendre'ls, li costa expressar-se, potser aquest és el motiu del bloqueig, o potser és només l'excusa per la seva pròpia inseguretat.

L'instructor un dia els va dir, no penseu, quan esteu a sota l'agua, senzillament relaxeu-vos i gaudiu, no penseu; les dones moltes vegades li doneu mil voltes a les coses i formuleu masses frases que comencen amb un "i si...". No penseu, relaxeu-vos i gaudiu. Un tòpic? Pot ser. Però a vegades m'agradaria deixar de pensar.

Moments de Koh Tao

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…
jo dins a l'aigua sempre estinc amb certa tensió; no me'n fio del tot
robelfu ha dit…
Viure la vida,
sentir-la a cada pas
assaborir l'amor
deixar de pensar tant.
Un petonàs
yuna ha dit…
M'hi acabo de sentir profundament identificada... també m'agradaria deixar de pensar en molts moments. I simplement, viure :)

petó!!
Unknown ha dit…
Ja xerrarem, tinc moltes ganes de que ho fem, però haurà de ser al vespre, a partir de les 8.30 o així. Et va bé? truca'm plis!Estic farta d'questa ciutat anclada a la postguerra.
-- ha dit…
La veritat és que la quietud de l'aigua ajuda a relaxar-se, ara m'has recordat que bonic queda el mar a l'hivern a Mallorca, fora de calor ni humitat extrema... sembla oli...

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...