17 d’octubre 2008

A la carretera

Conduia tranquil·la, escoltant una veu que li contava versos, lleugeres melodies per un bon inici de dia. Ningú no havia canviat encara el decorat nocturn i els fanals del seu cotxe il·luminaven el camí. Tenia una cua de fons i un company, primer de carretera, del qual preferia mantenir-se a una distància prudent, seguint les normes de la vella escola de civisme.
De sobte la victòria de ser el primer el va trastocar. Semblava que havia perdut completament el control, envaïa el carril contrari, sense la intenció de disminuir. El del camp contrari frenava, li feia llums, però ell no responia, s'hi encarava, fins quedar ambós frenats a un mil·límetre l'un de l'altre. Finalment la víctima de l'espectacle fugia despavorida de tal bogeria, i el protagonista de la història arrancava de nou, de costat a costat en una carretera comarcal, fins quedar-se parat entre el voral i el camp que començava a despertar.
Amb l'ai el cor va aconseguir adelantar-lo, quan ell tot just tornava a la carretera, un ensurt i el camí que segueix, sense intentar entendre què li devia passar...

5 comentaris:

Patry/Icia ha dit...

sense intentar entendre.... això se diu... xoc traumàtic no?.... si es així... se com es fugir i no demanar-se res fins no arribar al destí final.

Super Coco ha dit...

quina por, quina por, quina por.

veus per que no pujo amb tu al cotxe, si es que despres sem posan mes canes, despres de una cosa aixi semblaria un supercoco seguidor de l'ESPAÑOL. Y al supercoco no li agrada el furgol

- assumpta - ha dit...

Això sí es una pujada boja d'adrenalina no apta per a cardíacs ... ufff !!!
Bon cap de setmana !

ESCORNIFLAIRE ha dit...

M'agrada molt el teu blog. Els aescrits són molt amens i desenfadats.
En tinc un que intento anar actualitzant i la veritat és que costa una mica.
Ja m'hi aniré passant

yuna ha dit...

Déu meuuu, quina por :S

comparteix amb...