09 d’octubre 2008

Blau contra blau

Buida, inexpressiva, freda, llunyana, implacable, inabarcable, perduda.

No hi podia veure res. Flotava davant d'ell, mirant-lo, blau contra blau en un oceà ple de colors. S'anclava en la seva mirada que la deixava sense alè, sense paraules, sense serenitat, sense buidor, falta de tota expressió coneguda.

Moments de Koh Tao

4 comentaris:

Super Coco ha dit...

En el mar, tan per sobre com per sota, tot es blau. Del blau mes net i clar al mes profund e intens. Pensa que el blau esta considerat el color de la angoixa i la depresio, pero també el de la serenitat i la calma. El mar es equilibri.Recorda tambe que el mar es com una dona; calent, humit i salat, alhora que fred, cluel i voluple. El mar es la vida, el mar es la mort, i com diu la canço. "Ets el mar, tu ets cel, que es besen cuan s'acosta l'infinit".

- assumpta - ha dit...

El mar i el seu efecte hipnòtic ! Ets sents tan petit ... i alhora t'hi trobes tan bé mirant-lo. És igual si està en calma com en mar brava ... no ens cal res més ... Amb la mirada perduda allà i les hores passant ...
No coneixia el bloc. M'agradat de trobar-te.
Una altra somiadora

Alex ha dit...

...no hi ha altre color amb aquest poder...

David montilla ha dit...

Duel de blaus, ara jo sé qui guanya... el blau amb sentiment, el blau expressiu, proper i aclaparador... el blau dels teus ulls.

comparteix amb...